On són ells?

La població de les comar­ques giro­ni­nes es repar­teix en gai­rebé la mei­tat de sexe femení i la mei­tat de sexe mas­culí. Per ser més exac­tes, i segons l’últim cens de població, hi ha una mica més de dones, con­cre­ta­ment 367.438, front 365.416 homes. Unes dades que s’hau­rien d’haver tin­gut més pre­sents aquesta set­mana quan des de tots els àmbits, amb lamen­ta­bles excep­ci­ons, la soci­e­tat s’ha bol­cat per denun­ciar les desi­gual­tats que patim les dones. Si real­ment volem posar fi a la xacra que repre­senta la dis­cri­mi­nació per sexe, ho hem de fer tots, dones i homes. Poques hores abans de la jor­nada de rei­vin­di­cació i vaga que es va cele­brar ahir arreu del país, una per­sona de sexe mas­culí em comen­tava amb tota la natu­ra­li­tat del món: “Demà és el dia que feu vaga, no?” Ell va uti­lit­zar la segona per­sona del plu­ral, com si aque­lla jor­nada i les seves rei­vin­di­ca­ci­ons no l’afec­tes­sin. O sigui, com si solu­ci­o­nar aquesta desi­gual­tat no fos de la incumbència d’una mei­tat de la soci­e­tat. Poc després deia una cosa sem­blant una repre­sen­tant política, quan ani­mava les dones, no va par­lar dels homes, a sor­tir al car­rer. Seria molt fàcil dir que el que els passa, als homes, fins i tot als que com­par­tei­xen les rei­vin­di­ca­ci­ons d’igual­tat, és que els tra­eix la por de per­dre la seva zona de con­fort. Que tenen por d’haver de com­pe­tir en igual­tat de con­di­ci­ons, amb una dona, per un lloc de tre­ball que sovint ocu­pen no pels seus mèrits sinó pel fet de ser homes. Evi­dent­ment, no es pot gene­ra­lit­zar i cal reconèixer el paper actiu, rei­vin­di­ca­tiu i com­promès de molts homes. Però això no ens pot fer per­dre de vista que encara queda molta feina per fer a l’hora de bus­car la com­pli­ci­tat d’ells. Recordo una con­versa amb un cap sobre la falta de presència feme­nina en els càrrecs direc­tius, i que em comen­tava que en rea­li­tat érem les dones les que no volíem ocu­par llocs de res­pon­sa­bi­li­tat. Això va ser fa molts anys, i el pit­jor de tot és que aquesta set­mana encara s’ha pogut tor­nar a escol­tar en alguna de les mol­tes decla­ra­ci­ons que s’han fet amb motiu de la jor­nada d’ahir. Fa un any escri­via en aquest mateix espai que la desi­gual­tat entre dones i homes és tan evi­dent com que la Terra és rodona o com que el sol surt per l’est. I con­ti­nuarà sent així si no acon­se­guim que la mei­tat de la població se senti inter­pel·lada a l’hora de con­tri­buir a posar fi a aquesta injusta situ­ació.