Periodisme i poder(s)

El peri­o­disme és un ofici egocèntric. No ens con­for­mem a nar­rar fets sinó que sovint volem esde­ve­nir notícia, en un bucle un xic enfadós. Aquest cap de set­mana el pro­grama Sal­va­dos conduït per Jordi Évole va comp­tar amb un gra­pat de peri­o­dis­tes de pri­mera fila per par­lar de l’abor­datge del procés als mit­jans de comu­ni­cació i del sexe dels àngels de la neu­tra­li­tat en la trans­missió d’infor­mació. Val a dir que l’emissió com­pe­tia en horari amb els Qua­tre Gats de Ricard Ustrell, que es van fer curts, tant pel lúcid tes­ti­moni de les filles de dos dels encau­sats en el judici del segle com per les apor­ta­ci­ons d’un incom­men­su­ra­ble Noam Chomsky. En fi, a Sal­va­dos hi va haver de tot. Els repre­sen­tants d’Antena 3 i La Sexta, com si a Cata­lu­nya no els veiéssim, van voler donar una imatge d’equi­distància i fins i tot d’empa­tia envers els acu­sats, per bé que a García Fer­re­ras se li esco­la­ven les tendències pels des­co­sits; Ter­ri­bas li va fer un “això no toca” a Évole, que, greu error, havia dis­pa­rat tan sols con­tra la con­duc­tora d’El Matí men­tre encoi­xi­nava les qüesti­ons per a la resta; la Lídia Here­dia va estar esplèndida i en Cuní va pon­ti­fi­car com només ell sap fer-ho... Mic­hel Fou­cault, que era un paio que en sabia un niu, de llen­guatge i poder, va rela­ci­o­nar de forma magis­tral el pri­mer amb el segon i va subrat­llar que el llen­guatge no sols ser­veix per mani­fes­tar (o enco­brir) un desig, sinó que el llen­guatge per se és un objecte de desig. N’hi ha per rumiar-hi.