Opinió

Full de ruta

To de re per a mandolina

La Cançó i l’anomenat Rock Català ja formen part del cançoner popular de la música del país, però on ha quedat preservada la música progressiva dels setanta?

La set­mana pas­sada infor­ma­ven de la cre­ació per part de Núria Puyu­elo i Laia Figue­ras de l’edi­to­rial Nanit, que té com a objec­tiu edi­tar lli­bres infan­tils que es basen en cançons de l’ano­me­nat Rock Català, ente­nent aquesta defi­nició com els solis­tes i grups que van optar pel català en la música popu­lar i comer­cial del país, sense que comer­cial sigui un menys­te­ni­ment. El Rock Català, que va tenir la pri­mera gran visu­a­lit­zació escènica en el cèlebre con­cert del Palau Sant Jordi del juny del 1991 amb Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sang­traït, ha evo­lu­ci­o­nat i ha anat calant en la cul­tura popu­lar i molts dels temes ja for­men part del cançoner de les esco­les, o com és el cas de Boig per tu, de Sau, de mul­ti­tud de ver­si­ons en dife­rents idi­o­mes. El Rock Català ha tin­gut el suport d’una publi­cació espe­ci­a­lit­zada, com Ender­rock, i ha acon­se­guit for­mar part de la cul­tura cata­lana com ho ha fet la Cançó. Però aquest patri­moni musi­cal català que abasta des de prin­ci­pis dels sei­xanta amb la Cançó fins als últims grups d’ara, té un forat en què temo que es per­dran mol­tes coses. Els setanta també van ser molt rics musi­cal­ment: Màquina, Tapi­man, Secta Sònica, Pega­sus, el Lone Star dels setanta, Atila, Esquei­xada Sniff, Oriol Tram­via, La Banda Tra­pera del Río, infi­ni­tat de grups que can­ta­ven indis­tin­ta­ment en català, anglès o cas­tellà però que van con­fi­gu­rar la cul­tura con­tem­porània de la música moderna del país amb les seves incur­si­ons en el jazz-rock, en la música pro­gres­siva, en la salsa, en el punk, en la música d’arrels medi­terrànies. Pot­ser aquest ha estat el mal, que a banda d’ano­me­nar-la música laie­tana no s’ha tro­bat una eti­queta que aixo­plugués tot el que es va fer. Quan diem Rock Català saben del que par­lem ni que sigui reg­gae, però quan par­lem de la música cata­lana dels setanta només es recorda que ja hi eren Sisa, Pau Riba i la Dharma, però sona a xinès esmen­tar l’Orques­tra Mira­sol i l’impres­cin­di­ble disc Salsa cata­lana i To de re per a man­do­lina i cla­ri­net.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia