El test i els arbres

Dis­tret amb altres coses, no he pen­sat a infor­mar-los que la jar­di­nera va tor­nar al seu lloc el matí mateix d’haver-ne recla­mat la repo­sició en un arti­cle. Els resu­meixo el cas. La jar­di­nera, un test enorme coro­nat amb flors, va ser ins­tal·lada entre un arbre i un altre del meu car­rer quan es va acti­var l’alarma ter­ro­rista, el Nadal del 2017. Era, amb d’altres, pen­sada perquè cap vehi­cle amb explo­sius pogués acce­dir a la plaça de més amunt, on es mun­ten fires, per Nadal i al llarg de tot l’any. Un dia, la jar­di­nera va ser enre­ti­rada per dei­xar pas a un camió que havia de fer unes repa­ra­ci­ons al pavi­ment. Les obres es van aca­bar, el camió se’n va anar i la jar­di­nera no va ser aco­mo­dada on solia. S’ha pas­sat mesos des­plaçada, inter­rom­pent durant aquest temps el pas dels via­nants per la vorera. En vaig infor­mar els muni­ci­pals. No hi va haver reacció. Vaig entrar una instància a l’Ajun­ta­ment no perquè tingués por de cap atemp­tat, sinó només per com­pro­var l’eficàcia dels orga­nis­mes muni­ci­pals. Les ges­ti­ons no van donar fruit, i el test des­co­mu­nal va seguir cri­ant flors on no li cor­res­po­nia. Vaig començar l’arti­cle dient: “Avui posaré a prova el poder de la premsa, el poder del quart poder.” A mig matí vaig rebre una foto­gra­fia envi­ada des de l’Ajun­ta­ment: la jar­di­nera havia recu­pe­rat la posició. Ho vaig comu­ni­car per Twit­ter. Algú em va res­pon­dre que el movi­ment no era atribuïble a la incidència de la premsa sinó a la meva per­so­nal influència. Com si jo fos molt impor­tant. Algú altre va optar pel lament jus­ti­fi­cat: “Fa anys que uns veïns recla­mem que l’Ajun­ta­ment subs­ti­tu­eixi uns arbres morts per uns altres de vius, i no hem obtin­gut mai res­posta.” M’eri­geixo en inter­me­di­ari: vol fer el favor l’Ajun­ta­ment de vivi­fi­car la flora urbana? Queda dit. A veure què passa. A veure si és cert que més val un arti­cle o una alerta al diari que una súplica com­pro­me­te­dora entrada al regis­tre per con­ducte regla­men­tari: fer cas omís d’una instància que exposa un perill pot ser greu per al fun­ci­o­nari i el polític que no n’ha fet cabal, si el perill es mate­ri­a­litza. Són un perill els arbres morts? Poden com­por­tar una sanció al regi­dor que no els subs­ti­tu­eix? Em sem­bla molt que els amics dels arbres ufans de vida ho tenen una mica difícil. De totes mane­res... les elec­ci­ons muni­ci­pals estan a la vista. En període elec­to­ral es pre­ci­pi­ten les satis­fac­ci­ons al ciu­tadà que en qua­tre anys no han estat pos­si­bles. Ni l’alcalde ni el regi­dor del ram podran inau­gu­rar els arbres amb saba, com no van poder venir a cele­brar la repo­sició de la jar­di­nera, perquè les inau­gu­ra­ci­ons, com gai­rebé tot, estan pro­hi­bi­des quan s’acos­ten elec­ci­ons, però tot­hom entendrà que és cosa de l’alcalde i el regi­dor i no de l’opo­sició. Què, doncs: plan­tem arbres vius?