Però, què coi fan?

Com que aquests dies apro­fito per fer vacan­ces i tinc més temps per pas­se­jar, de tant en tant em trobo algú que m’atura pel car­rer (un plaer, tot sigui dit) per fer-me una pre­gunta ben sen­zi­lla però que jo no sé ben bé com con­tes­tar. “Però, què coi fan?” (i dic coi per no uti­lit­zar una altra expressió que també comença per c), em pre­gun­ten de tant en tant. Què està pas­sant? Com és que es bara­llen tant? Què passa amb la Diada? No és pas que jo en tin­gui la res­posta, però entenc que si m’ho pre­gun­ten a mi és que s’ho pre­gun­ten en veu alta a ells matei­xos. Què caram (per no dir una altra cosa) està pas­sant? Com és que els par­tits es bara­llen? Hi hem d’anar, aquest any, a la Diada? Doncs mirin: sí. Jo aquesta res­posta la tinc clara: sí. Aquest any, i ja en por­tem uns quants, hem de tor­nar a anar a la Diada. Per com­pli­cat que sigui i per empre­nyats que esti­guem. Ni que l’ANC i Òmnium vul­guin fer notar que estan dol­guts amb els par­tits polítics i no els reser­vin cap lloc pri­vi­le­giat. La Diada, em sem­bla a mi, és patri­moni de tots. I els vets com­pli­quen més que no pas aju­den. Que la situ­ació és com­pli­cada? I tant! Amb pre­sos polítics i exi­li­ats, com volen que no sigui com­pli­cada? És molt fàcil, donar lliçons i fer pro­cla­mes quan les con­seqüències les reben uns altres. I això és el que està pas­sant. Que patim els efec­tes d’una repressió bru­tal (que no només no aflui­xarà sinó que s’incre­men­tarà) i que això es nota. Per això, més que un pro­blema, jo aquesta pro­pera Diada la trobo una opor­tu­ni­tat. Cal tor­nar-hi. No hi ha ningú que tin­gui el patri­moni de l’11-S. Ni els par­tits ni les enti­tats sobi­ra­nis­tes. Som vostè i jo. I l’ANC, Òmnium, el govern, JxCat, ERC i qui sigui hau­rien de ser cons­ci­ents que tota aquesta pica­ba­ra­lla que trans­cen­deix deixa tot­hom per­plex. L’altre dia (ja els he dit que feia vacan­ces) pas­sava per l’AP-7 i veia pels ponts de l’auto­pista aquell munt de volun­ta­ris que dona­ven la ben­vin­guda als turis­tes que entra­ven al país tot expli­cant-los que som (o que volem ser) una república. Vostès cre­uen que tota aquesta gent es mereix aques­tes pica­ba­ra­lles, aquesta rebe­que­ria d’anar dient si un anirà o no a la Diada? Quina manca de res­pecte, quina ver­go­nya ali­ena. Què cor­dons feu (anava a dir una altra cosa), senyors meus?