Opinió

Keep calm

Dos anys

Fa dos anys dels atemptats i seguim carregats de dubtes

Ser­vi­dora rebia la notícia de l’atemp­tat en un hos­pi­tal públic de Bar­ce­lona, entre con­trac­ci­ons, men­tre espe­rava el nai­xe­ment del meu fill. Les sire­nes d’ambulància a través de la fines­tra i el relat dels locu­tors de Cata­lu­nya Ràdio a través de l’App d’un mòbil és la banda sonora de les llar­gues hores d’espera del part. Hi havia hagut un atemp­tat ter­ro­rista a la Ram­bla i se’n sabia molt poca cosa. Encara no sabíem que també hi hau­ria morts a Cam­brils, ni sos­pitàvem cap relació amb l’explosió de la casa d’Alca­nar. Només teníem dub­tes i incer­te­ses. El part va anar bé, però la tris­tesa per les vícti­mes ens col­pia a tots, als pro­fes­si­o­nals mèdics i a tots i cada un de nosal­tres. Ploràvem alhora pel nen mort a la Ram­bla i pel nen que arri­bava. Li vam posar Pau.

Han pas­sat dos anys, el meu fill ha après a cami­nar, a par­lar, a rao­nar, ha qua­dru­pli­cat el seu pes i ens demos­tra cada dia la rotunda cer­tesa d’aque­lla frase que diu que la cana­lla et fan ser cons­ci­ents –més que cap altra cosa– de la dimensió del temps, de quan­tes coses pas­sen en dos anys a la vida d’algú que acaba d’arri­bar al món.

I en aquests dos anys després de l’atemp­tat seguim car­re­gats de dub­tes i incer­te­ses. No s’ha com­ple­tat encara la llista de vícti­mes de l’atemp­tat. El govern espa­nyol no ha vol­gut acla­rir mai quina con­nexió hi havia entre l’imam de Ripoll i el CNI. Ni per què la relació entre Es-Satty i els ser­veis secrets espa­nyols no es va comu­ni­car mai als Mos­sos. Ens pre­gun­tem si tenia indi­cis el CNI d’un pos­si­ble atemp­tat a Bar­ce­lona. Per què el govern espa­nyol no ha ini­ciat una inves­ti­gació? Per què els par­tits del 155 han blo­que­jat la comissió al Congrés?

El diari Público va publi­car un docu­men­tadíssim tre­ball d’inves­ti­gació que no ha estat reba­tut pel govern espa­nyol. A l’era de la trans­parència i davant d’un tema tan sen­si­ble com un atemp­tat ter­ro­rista, que va sac­se­jar Bar­ce­lona i la va posar a totes les por­ta­des dels mit­jans de comu­ni­cació d’arreu del món, dos anys després el govern espa­nyol hau­ria d’expli­car, si més no, la seva versió dels fets. Per res­pecte a les vícti­mes, perquè tenir res­pos­tes aju­da­ria a acce­le­rar el dol i perquè, en defi­ni­tiva, així és com s’abor­den les tragèdies glo­bals als països democràtics: acla­rint què ha pas­sat i mirar que no es repe­teixi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia