Res de cullerada

Fer un pas de via­nants, aca­bar una vorera, ade­quar una illeta, pavi­men­tar un espai davant d’uns habi­tat­ges, posar una tanca a un parc infan­til, fer vore­res davant d’una escola, ade­quar un local social, posar res­salts... Podria con­ti­nuar la llista. Són pro­jec­tes que s’ha deci­dit exe­cu­tar a través dels pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats de Girona. I n’hi ha un munt més com aquests. I quan dic un munt, vol dir gai­rebé tots els de la sei­xan­tena que s’han apro­vat. El lema dels comp­tes par­ti­ci­pats de la capi­tal giro­nina és “Posa culle­rada al teu barri”. Doncs si posar culle­rada és deci­dir un res­salt o un pas de via­nants, quina pobresa de par­ti­ci­pació. Cer­ta­ment, hem per­ver­tit la ini­ci­a­tiva –no només a Girona sinó arreu on es fa, amb poquíssi­mes excep­ci­ons– i hem aca­bat con­ver­tint un espai en què el ciu­tadà pot inci­dir –encara que sigui en una par­tida mínima– en els comp­tes muni­ci­pals en una mera llista d’actu­a­ci­ons i tre­balls que, en rea­li­tat, s’hau­rien d’exe­cu­tar de per si en els pres­su­pos­tos ordi­na­ris. Perquè l’Ajun­ta­ment té l’obli­gació de man­te­nir la via urbana, i en cap cas no ha de ser un extra finançat a través d’un procés par­ti­ci­pa­tiu.

Tot­hom reco­neix que la fórmula no fun­ci­ona i hi ha el com­promís de refer la ini­ci­a­tiva de dalt a baix. En el fracàs del pro­jecte una mica tots hi hem posat –en aquest cas, sí– culle­rada. L’admi­nis­tració, evi­dent­ment, per només cobrir l’expe­di­ent de la par­ti­ci­pació. I també el gruix de ciu­ta­dans, que hi hem mos­trat un interès mínim. Més enllà dels que cada dia piquen pedra a les asso­ci­a­ci­ons de veïns, la resta ens ho hem mirat amb gran pas­si­vi­tat.

Uns pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats hau­rien de ser una pluja d’idees pròpies dels ciu­ta­dans, de neces­si­tats pecu­li­ars, d’ini­ci­a­ti­ves soci­als, de tot allò que s’escapa del dia a dia del con­sis­tori. En va ser exem­ple durant molts anys La Pau­leca, la ludo­teca del barri de Sant Pau, que es finançava a través d’aquesta via. La Pau­leca era un espai de cohesió, de con­vivència, d’atenció social i de lleure per a la mai­nada. Va ser una de les grans pro­pos­tes que van sor­tir d’aquest intent de par­ti­ci­pació i que es va haver de tan­car per l’endar­re­ri­ment de la dar­rera con­vo­catòria. Que el nou model que diuen que apli­ca­ran a par­tir de l’any vinent ser­veixi per reflo­tar aquest pro­jecte i tants d’altres que ens aju­den a fer més barri, més enllà del totxo i del ciment, donant pri­o­ri­tat a les per­so­nes que hi con­vi­uen. I els pas­sos de via­nants, que es facin per altres vies.