L’aigua que ve

Tot­hom des­taca aquests dies l’excep­ci­o­na­li­tat de la bor­rasca Glòria i, cer­ta­ment, ho és molt, d’extra­or­dinària, sobre­tot per l’època de l’any en què s’ha produït –el gener no és mes de lle­van­ta­des–, per la seva durada de més de qua­tre dies i també per la seva gran extensió. Que sigui extra­or­dinària no vol dir que sigui el pri­mer cop que passa. A finals de gener del 1947, per exem­ple, hi va haver una depressió molt simi­lar, però més freda, que va dei­xar més d’un metre de neu a tota la Costa Brava, amb un impor­tant tem­po­ral al mar. I el dia de Reis del 1977, una forta lle­van­tada va tallar car­re­te­res i va omplir els rius. Natu­ral­ment, n’hi ha mol­tes més que ara no deta­lla­rem i que són un clar exem­ple de la com­ple­xi­tat del nos­tre clima i de la peri­o­di­ci­tat amb què patim, des de sem­pre, epi­so­dis extrems.

Això no vol dir, però, que hàgim de menys­te­nir l’opinió dels experts, que ens aler­ten que, a causa del canvi climàtic, aquest tipus de situ­a­ci­ons amb plu­ges, grans tem­po­rals i neva­des seran més freqüents i inten­ses. Com expli­cava ahir a aquest diari el meteoròleg Alfred Rodríguez Pico , la cir­cu­lació atmosfèrica està can­vi­ant, i això pro­du­eix una deses­ta­bi­lit­zació del règim de tem­pe­ra­tu­res amb efec­tes en els cor­rents marins i atmosfèrics que, alhora, modi­fi­quen el seu patró.

Com que estem en un procés que no és d’un dia per l’altre, sinó de llarga durada, ens pot sem­blar que no passa res, però les con­seqüències del canvi climàtic són cada vegada més evi­dents i després del pas de Glòria, amb des­tros­ses en plat­ges, ports, rius des­bor­dats i àmplies zones inun­da­des, els seus efec­tes són incon­tes­ta­bles.

Per al 2050 fal­ten trenta anys, i això ens pot sem­blar una eter­ni­tat, però el tenim a tocar, i les pre­vi­si­ons de l’aug­ment del nivell del mar dels científics són ter­rorífiques –com les de l’orga­nit­zació Cli­mate Cen­tral – i dei­xen en pecata minuta els efec­tes del tem­po­ral d’aquests dies en llocs com el delta de l’Ebre. Direc­ta­ment, pre­ve­uen que que­darà gai­rebé tot sota el nivell del mar .

O ens hi posem, doncs, o per­dem el Delta i altres parts de la costa, com bona part de la plana de l’Empordà. A qui cor­res­pon­gui, que no diguin que no van ser avi­sats.