Solidaritat persistent

La Coor­di­na­dora d’ONG Solidàries de Girona acaba de publi­car el balanç de la feina feta des que es va crear aquesta enti­tat el 1994 i que ha reco­llit en el lli­bre 25 anys i més. L’empremta giro­nina en la soli­da­ri­tat cata­lana. Gai­rebé dues-cen­tes enti­tats giro­ni­nes han estat vin­cu­la­des, d’una manera o altra, a la Coor­di­na­dora, que ha fet una feina colos­sal al llarg d’aquests anys, tal com expli­quen els dife­rents autors que han par­ti­ci­pat en aquest pro­jecte. En el lli­bre es fa una reco­pi­lació de les llui­tes encara pen­dents i la feina que queda per fer en matèria solidària. Xoca veure que en un moment com l’actual, en què la soli­da­ri­tat és tan necessària, hi hagi ONG amb un llarg bagatge que des­a­pa­re­guin. Real­ment, si mires el pano­rama social en gene­ral t’ado­nes que hi ha molts con­flic­tes pen­dents, i la neces­si­tat d’enti­tats i per­so­nes que dedi­quin esforços a la causa solidària. Fa pocs dies, Josep Maria Bonet, mem­bre del Grup d’Empor­da­ne­sos i Empor­da­ne­ses per la Soli­da­ri­tat (GEES), expli­cava a aquest diari que, després de vint-i-cinc anys de lluita solidària per la pau, plega i es dis­sol l’enti­tat figue­renca en la qual ha tre­ba­llat durant més de dues dècades. El motiu és molt com­pren­si­ble, quan ja s’han asso­lit molts dels objec­tius que t’havies mar­cat a la vida, toca apar­tar-se i dei­xar pas als més joves. En aquest cas Bonet i els seus com­panys del GEES ple­guen després de vint-i-cinc anys de molt bona feina, amb mobi­lit­za­ci­ons en favor dels objec­tors de consciència empre­so­nats, la rei­vin­di­cació de la for­ta­lesa mili­tar de Figue­res perquè es con­vertís en el cas­tell de la pau, la tasca en favor dels col·lec­tius mar­ro­quins i sene­ga­le­sos, entre mol­tes altres llui­tes. Però el pro­jecte en favor de la justícia a Ruanda és un dels que han tin­gut més ressò mediàtic, sobre­tot a par­tir de la que­re­lla que van pre­sen­tar con­tra alts càrrecs del govern ruandès i els res­pon­sa­bles de l’assas­si­nat el 1994 del capellà empor­danès Joa­quim Vall­majó. Ara, els acti­vis­tes del GEES se’n van amb la tran­quil·litat de la feina feta, però rere seu no hi ha relleu i sense con­tinuïtat no els queda més remei que dis­sol­dre l’enti­tat. No és l’únic cas. És aquí on altres enti­tats com la Coor­di­na­dora d’ONG fan una bona tasca col·labo­rant, aju­dant i ani­mant molts volun­ta­ris perquè la labor solidària d’una gene­ració, ja en reti­rada, pugui ser con­ti­nu­ada pels més joves.