El retorn d’Aznar

Quan va anun­ciar que ple­gava, molta gent va sen­tir un alleu­ja­ment infi­nit, difícil­ment mesu­ra­ble. S’havia con­ver­tit en un per­so­natge repel·lent, una ombra irre­co­nei­xi­ble d’aquell polític que dia­lo­gava amb el “movi­ment d’alli­be­ra­ment basc” (més enda­vant ano­me­nat grup ter­ro­rista ETA) o que par­lava català en la inti­mi­tat. La gestió de l’11-M va esde­ve­nir un epi­tafi per­fecte, ben repre­sen­ta­tiu d’una forma detes­ta­ble de fer política, sus­ten­tada en l’alti­vesa, la pre­potència intel·lec­tual i la rei­te­ració de la men­tida, prèvia­ment assa­jada en el cas de les “armes de des­trucció mas­siva” que mai van aparèixer a l’Iraq. Abans de ple­gar, va desig­nar com a suc­ces­sor un home de per­fil baix, ja fos per no enter­bo­lir el seu lle­gat o per mani­pu­lar-lo a plaer des de l’ombra. Però aque­lla relació va aca­bar en divorci, fins al punt de con­tra­dir-lo per­ma­nent­ment o de recla­mar “nous lide­rat­ges” en la seva presència. Atrin­xe­rat a la fun­dació del par­tit (la FAES) va aspi­rar a impo­sar el seu dis­curs i, quan els nous diri­gents del PP el van aban­do­nar, va pro­vo­car el divorci de la fun­dació i va començar a flir­te­jar amb Ciu­ta­dans i, fins i tot, amb Vox. Però a par­tir del 21 de juliol del 2018, amb la victòria del seu men­tor, Pablo Casado, va tro­bar via lliure per tor­nar a manar. Tot­hom recor­darà aquell acte en què va pre­gun­tar al seu hereu polític: “Pablo, ¿cuándo vamos a ganar las elec­ci­o­nes?”. Han pas­sat els mesos i també han pas­sat les elec­ci­ons, i Casado no ha acon­se­guit gua­nyar. Men­tres­tant, però, ha expul­sat un a un els fidels del seu ante­ces­sor i ha obert de bat a bat la porta a des­ta­cats mem­bres de la FAES, ja fos situ­ant Caye­tana Álva­rez de Toledo com a por­ta­veu del Congrés; Gabriel Elor­ri­aga, direc­tor de l’asses­so­ria par­la­mentària, o a Alfredo Timer­mans, cap de gabi­net. Pablo Casado també ha com­prat amb entu­si­asme el dis­curs ideològic de la FAES, amb la qual cosa s’ha situat en el mateix ter­reny de joc que Vox. Sí, Aznar ha tor­nat, si és que alguna vegada havia mar­xat del tot.