Gelea reial

El 1962, Juan Car­los de Borbón i Sofía de Gre­cia van fer el seu viatge de lluna de mel, però com que Juan Car­los no en tenia ni cinc, va haver de sufra­gar el viatge amb diners man­lle­vats de son pare, que va haver de man­lle­var-los al seu torn dels seus amics nobles. En morir el pare, el 1993, el seu fill va here­tar un xalet a Madrid, un apar­ta­ment a Por­tu­gal i 27.000 euros. I punt. Des que s’havia con­ver­tit en rei, el 1975, és cert que havia pogut gau­dir d’una par­tida espe­cial dels pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat no sot­mesa al con­trol del Tri­bu­nal de Comp­tes (8,9 mili­ons d’euros el 2009). I Hisenda l’exi­mia de qual­se­vol impost sobre els molts regals que va anar rebent durant el seu reg­nat. Però per asse­gu­rar-se que no sem­pre hau­ria de depen­dre de l’Estat, Juan Car­los també s’apro­fi­tava d’una colla d’empre­sa­ris tes­ta­fer­ros que feien inver­si­ons poc trans­pa­rents al seu favor (com ara a través de la KIO). Tot ple­gat va fer que ja el 2003 la for­tuna de Juan Car­los pugés a 1.790 mili­ons d’euros. No ens ha de sor­pren­dre, doncs, que a Suïssa s’acabi de des­co­brir que l’exrei hi hagués ama­gat 100 mili­ons de dòlars a nom d’una tal Fun­dació Lucum (només hi falta una R) de la qual ell és l’únic bene­fi­ci­ari. (Els diners pro­ve­nen de l’Aràbia Sau­dita, que ja li va pres­tar 100 mili­ons de pes­se­tes el 1977). Però no pas­sarà res: Juan Car­los, segons el Gobi­erno, és “into­ca­ble”. Serà interes­sant veure si encara ho serà si Tejero con­ti­nua insis­tint que el cop d’estat del 23-F es va fer “sota les ordres del rei”...