El mercat de Calaf

El dia que es puguin cele­brar tots els esde­ve­ni­ments que el coro­na­vi­rus ha obli­gat a ajor­nar, el món serà el mer­cat de Calaf. S’entén el que dic? Suposo que els lec­tors de més edat, sí. En tinc de joves? Calaf és una població de l’Anoia on a l’hivern fa molt fred. Un matí de mer­cat, quan les tem­pe­ra­tu­res ana­ven molt per sota zero, es va donar el cas que les parau­les que s’inter­can­vi­a­ven els vene­dors i els cli­ents es van glaçar, sus­pe­ses a l’aire. El silenci era impropi d’un lloc on es fan transac­ci­ons comer­ci­als. Va venir el mig­dia, el solet va des­glaçar les parau­les, i el gar­buix va ser tan intens que ningú s’ente­nia. Hem “con­ge­lat” fires, mer­cats, fes­tes majors, fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals, con­certs, la festa de Sant Jordi, estre­nes tea­trals, la Volta, el Giro, el Tour, la lliga de fut­bol, Ali­men­ta­ria, les pro­ces­sons de Set­mana Santa. Tot ho hem trans­fe­rit a la tar­dor. A la tar­dor aca­ba­rem tots sords, ata­ba­lats i sense saber cap on girar-nos. Una part del món afec­tat per l’epidèmia ho ignora, però serà el mer­cat de Calaf. Ara que hi som, de Calaf n’era Laureà Figue­rola, el minis­tre cre­a­dor de la pes­seta, amb la qual uni­fi­cava totes les mone­des usa­des fins lla­vors a Espa­nya. A Calaf són refrac­ta­ris al xivarri i el desor­dre..

L’actual con­fi­na­ment que ens tena­lla té, de moment, data de cadu­ci­tat: el dis­sabte dia 11 d’abril. Dis­sabte Sant. Farem Pas­qua sense Rams. “Fer Pas­qua abans de Rams” vol o volia dir dor­mir junts, ell i ella, sense haver-se casat, amb resul­tat d’embaràs. És vigent aquesta frase avui o l’hem de dur al mer­cat de Calaf? El dis­sabte 11 d’abril bé hau­rem de fer una mica de dis­bauxa per cele­brar la sor­tida al car­rer després de tres set­ma­nes tan­cats. En Ramon d’Aba­dal, monjo de Mont­ser­rat que havia fet de secre­tari a l’abat Escarré i que després va abraçar l’ate­isme, em va expli­car que durant un temps el Dis­sabte Sant va ser con­si­de­rat Dis­sabte de Glòria perquè els rec­tors amb més d’una parròquia no podien ofi­ciar simultània­ment a les dotze totes les mis­ses de Resur­recció. Un papa va avançar la resur­recció a dis­sabte i els empre­sa­ris d’espec­ta­cles van acon­se­guir obrir aquell dia. Un altre papa va tor­nar les coses a lloc, però lla­vors els cines i els tea­tres ja feien el que volien. Què farem nosal­tres el Dis­sabte Sant o de Glòria? Sor­ti­rem amb l’Al·leluia de Haen­del? Amb la Pri­ma­vera de Vivaldi?

Ha mort de coro­na­vi­rus Germà Colón, el patri­arca de la lingüística cata­lana, el més il·lus­tre dels nas­cuts a Cas­telló de la Plana. Tenia noranta-un anys, estava deli­cat. Havia des­co­bert que ja Ramon Llull ja havia escrit “hoste i peix menut, al ter­cer dia put”, expressió amb equi­valència exacta en cas­tellà, francès i italià. El peix menut no es pot ara pes­car. Entre el gros n’hi ha molt de con­ge­lat...