La pandèmia: fer un ‘reset’

Tot i que la crisi que vindrà després de la pandèmia fa pre­veure un 2021 molt dur, també les hipòtesis que la recu­pe­ració podria ser més ràpida pre­nen força en la mesura que s’escol­ten els experts, els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals i les pre­vi­si­ons dels governs autonòmics. No obs­tant això, sí que hi ha qui patirà més que els altres. Con­cre­ta­ment, aque­lles comu­ni­tats que són depen­dents del turisme tenen molt mala peça al teler, ja que l’esbarjo serà de les dar­re­res acti­vi­tats a recu­pe­rar la nor­ma­li­tat. En una inter­venció al Nueva Eco­nomía Fórum, la pre­si­denta balear, Fran­cina Armen­gol, era taxa­tiva: “Neces­si­tem el turisme com l’aire que res­pi­rem.”

Armen­gol va donar xifres pre­o­cu­pants: la cai­guda del PIB intera­nual serà del 30% a les illes i la des­trucció de l’ocu­pació podria arri­bar al 62% d’un any per l’altre. Per això, el coro­na­vi­rus ha can­viat la pers­pec­tiva amb què s’enfo­ca­ran les cam­pa­nyes turísti­ques els anys vinents: el con­cepte de segu­re­tat serà tant o més impor­tant que el de qua­li­tat. Les des­ti­na­ci­ons turísti­ques hau­ran de replan­te­jar el seu posi­ci­o­na­ment, ja que vin­cu­lar-les al con­cepte de “des­ti­na­ci­ons segu­res” és la clau perquè el futur visi­tant perdi la por, pugi al vai­xell o agafi l’avió. Obrir “cor­re­dors segurs” de l’exte­rior cap a les Bale­ars, i també a les Canàries, s’ha con­ver­tit en una pri­o­ri­tat per al minis­teri de Reyes Maroto. Ara bé, el dubte és sem­pre el mateix. Com s’han de crear aquests cor­re­dors? Qui­nes pro­ves hau­ran de fer els viat­gers? Seran sufi­ci­ents i faran per­dre la por?

Però, entre aquest mar de dub­tes, la crisi ha obert fines­tres d’opor­tu­ni­tat. Ho dei­xava caure Armen­gol: com podem rees­truc­tu­rar la nos­tra eco­no­mia? A les Bale­ars, el govern ho té clar: turisme de qua­li­tat, sec­tor pri­mari i eco­no­mia cir­cu­lar. Tres vari­a­bles que ens per­met valo­rar, més enllà del fet turístic, dos aspec­tes clau que qual­se­vol racó penin­su­lar ha des­co­bert. D’una banda, la pandèmia ens ha fet conei­xe­dors de la immensa riquesa del sec­tor pri­mari més pro­per: a Cata­lu­nya, gràcies a una adap­tació ràpida a l’eco­no­mia digi­tal, els petits pro­duc­tors ens han omplert les neve­res de pro­duc­tes de moltíssima qua­li­tat; a les Bale­ars, alguns cellers que ja s’havien abo­cat a l’expor­tació, han donat sor­tida als seus vins amb faci­li­tat. El man­tra: millor que t’ho por­tin a casa que no fer cua al súper!

Per altra banda, el green deal euro­peu ha de ser la base que ins­piri, trans­ver­sal­ment a tots els sec­tors, un crei­xe­ment sos­te­ni­ble de cara al futur. El des­con­fi­na­ment ens ha permès de gau­dir de parat­ges més vius i olors més inten­ses, pai­sat­ges que s’havien refet amb un parell de mesos de l’estrès pro­vo­cat per anys d’acció humana. Alguns epi­demiòlegs o inves­ti­ga­dors –per exem­ple, el biòleg del CSIC Fer­nando Valla­da­res– asse­gu­ren que la millor arma con­tra futu­res pandèmies és res­ta­blir els equi­li­bris natu­rals dels eco­sis­te­mes. I, cer­ta­ment, l’única con­clusió clara que de moment tra­iem de tot ple­gat és aquesta: el nos­tra pla­neta ha dit prou i ha fet un reset.