El codi QR

L’Ajun­ta­ment de Girona ha esta­blert un sis­tema per evi­tar el con­tacte entre ciu­ta­dans i fun­ci­o­na­ris. Ha ins­tal·lat recep­ci­ons a peu de car­rer i empra (ai, las!) el vestíbul del Tea­tre Muni­ci­pal. La gent fa cua al ras, espe­rant el seu moment. Només hi fun­ci­o­nen unes àrees, però s’ani­ran ampli­ant.

El sis­tema par­teix de la base que tot­hom a la ciu­tat té mòbil i coneix bé les tra­pe­lle­ries de la informàtica. La per­sona que pre­ten­gui enlles­tir algun tema haurà de seguir les nor­mes esta­bler­tes. Però és molt fàcil de fer-ho! Ens expli­quem:

Pri­mer cal dema­nar cita prèvia. Ja se sap que avui sense cita prèvia no es va enlloc ni t’atén a ningú. Cal fer-ho mit­jançant inter­net, telèfon o cor­reu electrònic. Si tar­den a res­pon­dre, t’aguan­tes. I com es mate­ri­a­litza la cita prèvia? Doncs hauràs de conèixer el lloc web creat amb aquesta fina­li­tat. Si no el conei­xes, ho tens cru! Obtin­gut el web i acci­o­nat, apa­rei­xerà un for­mu­lari on selec­ci­o­nar: “Ajun­ta­ment. Plaça del Vi”. Lla­vors cli­ques on diu “sol·lici­teu cita prèvia”. Segui­da­ment hauràs d’omplir un for­mu­lari amb les teves dades per­so­nals i l’àrea on vols anar a parar. Se suposa –és clar– que tot­hom a Girona coneix les “àrees” en què es divi­deix l’Ajun­ta­ment...

Si has acon­se­guit arri­bar fins aquí, enho­ra­bona. Lla­vors s’obrirà – oh, mera­ve­lla – un codi QR, que és aquell gra­fisme entre­ma­liat inven­tat pels japo­ne­sos amb tra­ces negres i aspecte de jeroglífic egipci. Has d’amor­rar el mòbil al codi QR si ets capaç de fer-ho: has d’impri­mir-lo o guar­dar-lo al mòbil. Pensa que l’hauràs de por­tar el dia que tin­guis la cita i, per tant, compte de no per­dre’l o d’esbor­rar-lo.

Falta un altre pas: obte­nir el torn que et per­to­qui a la cua que es for­marà a l’entrada de l’ajun­ta­ment. També es molt fàcil: esca­neja el codi QR en el lec­tor de l’expe­ne­dor de tiquets que hi haurà allà mateix. Ja tindràs torn. Els moni­tors t’indi­ca­ran quin torn tens i el número del tau­lell que et toca. Enho­ra­bona! Només cal estar mirant fixa­ment unes pan­ta­lles que van senya­lant les dar­re­res cri­des per no per­dre el torn quan et toqui. Lla­vors podràs atan­sar-te al lloc dels teus som­nis, sem­pre guar­dant les dis­tan­cies i amb el morrió posat.

Pen­sem que Girona ostenta un cens supe­rior als cent mil habi­tants. No sabem quants estan entre­nats per a una cursa com aquesta. Ai, del que no tin­gui mòbil! Ai, del que no domini la informàtica!

Ben sovint als ciu­ta­dans els cal el con­curs del con­sis­tori per a una enor­mi­tat de tràmits, impos­tos, llicències, san­ci­ons... El poder muni­ci­pal s’ha fet omnívor per a una infi­ni­tat de qüesti­ons.

S’ha aca­bat pujar les esca­les de les ofi­ci­nes i diri­gir-te al pri­mer fun­ci­o­nari que et venia al pas o al mateix alcalde! Ara és una altra època.