La lletjor de Colau

Els que vam tenir la res­pon­sa­bi­li­tat de ser al govern de la Gene­ra­li­tat durant la pre­sidència d’Artur Mas no obli­da­rem mai la seva insistència en impe­dir, sobre­tot, el tan­ca­ment d’una empresa. Deia: “Tan­car una empresa és un moment, però tor­nar-la a obrir podria ser impos­si­ble.” Amb una ciu­tat passa el mateix. Per­dre el pres­tigi acu­mu­lat al llarg del temps –que és el que la fa atrac­tiva– pot ser qüestió de pocs anys, però recu­pe­rar-la reque­reix un gran esforç. Per exem­ple, la cam­pa­nya Bar­ce­lona posa’t guapa, de reha­bi­li­tació d’edi­fi­cis, va durar 16 anys. La gran trans­for­mació de la ciu­tat va venir per l’aposta olímpica. Que va tenir deficiències, sí. Que hi ha aspec­tes cri­ti­ca­bles, sí. Que cal actu­a­lit­zar-la, també. Però quan una ciu­tat perd l’atrac­tiu, cal un gran esforç per recu­pe­rar-lo. I ara, a Bar­ce­lona, s’imposa la llet­jor. I a la llet­jor del seu ros­tre, l’espai urbà, s’hi afe­geix la llet­jor de la seva acti­tud, gens cons­truc­tiva en cap àmbit. L’urba­nisme també és cul­tura i des­cui­dar els parcs i jar­dins, façanes i monu­ments, habi­li­tar tau­les de bar enmig de con­te­ni­dors i tan­ques de ciment, no és neu­tre. Porta valors asso­ci­ats. Valors nega­tius. I aquest és el ter­reny que s’està ado­bant de cara al futur. No és bo veure com tan­quen comerços, no és bo veure patir els hotels, no és bo el dis­curs con­tra la pro­pi­e­tat pri­vada ni l’estil amb què es vol reduir el volum de vehi­cles. Bar­ce­lona és la capi­tal de Cata­lu­nya i una impor­tant capi­tal mun­dial. I és cert que la situ­ació actual de la soci­e­tat i el pla­neta reque­reix can­vis impor­tants. Les ciu­tats són clau per lide­rar aquests can­vis. Però es pot fer bé. Cons­truc­ti­va­ment. En posi­tiu. Bar­ce­lona, posa’t guapa.