Joan Ballester

El recordo per­fec­ta­ment, tot i que jo era molt jove. A la lli­bre­ria Públia, al bar­ce­loní Con­sell de Cent, entre Ari­bau i Enric Gra­na­dos. Anar-hi, mirar aque­lles estan­te­ries atapeïdes de lli­bres i poder par­lar una estona amb el Joan Balles­ter era un pri­vi­legi per a un ado­les­cent pallarès que bai­xava a Bar­ce­lona de Pasqües a Rams. Perquè Balles­ter va ser, com molt bé el va qua­li­fi­car Josep-Lluís Carod-Rovira, “un patri­ota dels del morro fort”. Mili­tant inde­pen­den­tista dels d’abans de la guerra, Balles­ter va fer de la seva lli­bre­ria un tem­ple de l’anti­fran­quisme, un espai de lli­ber­tat. Pot­ser per això els ele­ments para­po­li­ci­als del règim la hi tenien jurada i la hi van inten­tar cre­mar diver­ses vega­des. Ja se sap, l’extrema dreta i els lli­bres no casen bé.

L’any 1962, Balles­ter va publi­car un mapa dels Països Cata­lans que jo he vist poste­ri­or­ment en mol­tes cases, entre elles la meva. Un mapa de divisió comar­cal que, segons Joan Fus­ter, “va ser la mani­o­bra més eficaç mai feta pels Països Cata­lans”. Però no tot van ser flors i vio­les, perquè l’any 1968 va ser denun­ciat i el Tri­bu­nal d’Ordre Públic el va con­dem­nar per impressió clan­des­tina i per pro­pa­ganda il·legal. Balles­ter va pas­sar tres mesos a la Model per haver comer­ci­a­lit­zat un mapa amb “los ter­ri­to­rios que cons­ti­tuyen el asi­ento físico al que aspira la facción sece­si­o­nista cata­lana”. Ara que fa 40 anys de la seva mort, la Fun­dació Reei­xida ha ree­di­tat aquest mapa i l’ha posat a la dis­po­sició de tots. Sens dubte, el millor home­natge a l’home que va crear aquell lema que marca els límits del que per a molts és el nos­tre país: “de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fraga a Maó”.