Opinió

Tribuna

Honestedat: deures per al 2021

“Alguns enòlegs han recuperat el caràcter de divertiment d’una copa de vi, defugint les cotilles i els esnobismes que tant de mal han fet al consumidor

El sec­tor del vi català fa anys que arros­sega molts debats sense aca­bar de resol­dre. Després d’anys de fei­nes i tre­balls per acon­se­guir que una part del con­su­mi­dor enten­gui què són les deno­mi­na­ci­ons d’ori­gen i per què ser­vei­xen, ara resulta que gua­nyen força els ano­me­nats vins natu­rals –que alguns cre­uen, encer­ta­da­ment o no, que s’hau­rien d’ano­me­nar d’una altra manera–, que, per con­cepte, que­den fora de l’empara de les DO, i es recu­pe­ren els mètodes ances­trals, en escu­mo­sos, que també viuen a la intempèrie.

És veri­tat que, en l’última dècada, s’han incor­po­rat al sec­tor enòlegs i viti­cul­tors joves, amb una men­ta­li­tat més oberta del sec­tor i, sobre­tot, del paper que el seu pro­ducte ha de fer a la taula. Alguns han recu­pe­rat el caràcter de diver­ti­ment d’una copa de vi, defu­gint les coti­lles i els esno­bis­mes que tant de mal han fet al con­su­mi­dor, con­ver­tint-lo en víctima dels plans de màrque­ting cre­ats per grans mar­ques amb més ganes de ven­dre el seu pro­ducte que no pas de fer enten­dre al seu cli­ent què està bevent i per què li agrada o no.

No n’hi ha prou de mirar el preu per com­prar una ampo­lla de vi, i per al qui mira el preu que sigui més car no vol dir que sigui més bo. Però el que és clar és que una ampo­lla a 1,89 euros, sigui del pro­ducte que sigui, no dona garan­ties d’un pagès ben pagat. Hi estem d’acord, no? Tenim la sort de viure en un país de vi i això ens apropa molt fàcil­ment als ela­bo­ra­dors i només pas­sant per la car­re­tera podem veure les vinyes. Si volem con­ti­nuar veient vinyes, no tenim cap més opció que men­ta­lit­zar-nos que qui les tre­ba­lla té, lícita­ment, el mateix dret que nosal­tres de cobrar un preu digne. Com­prar men­jar barat té con­seqüències sobre la salut, però també sobre el ter­ri­tori i el pai­satge.

Si les deno­mi­na­ci­ons d’ori­gen són els esta­ments que ens indi­quen i ens donen garan­ties de la pro­cedència del pro­ducte, és difícil d’expli­car al con­su­mi­dor que durant anys s’han exclòs de les llis­tes de vari­e­tats auto­rit­za­des algu­nes vari­e­tats de raïm que havien estat històriques de la zona. Per exem­ple, el xarel·lo ver­mell va haver de fer un llarg recor­re­gut admi­nis­tra­tiu abans no va ser admès com a tal a la llista de vari­e­tats auto­rit­za­des per a la pro­ducció de raïm de la DO Penedès, en què el caber­net o el mer­lot (vari­e­tats impor­ta­des de fora) no han tin­gut cap pro­blema per al seu reco­nei­xe­ment. Si bé és cert que el cava va néixer al Penedès, hi va haver cellers d’aquesta zona que van aban­do­nar aquesta DO perquè no els per­me­tien ela­bo­rar escu­mo­sos amb una vari­e­tat històrica de la zona com és el sumoll, però, en canvi, no tenien cap pro­blema si feien els seus pro­duc­tes amb les fran­ce­ses char­don­nay, o pinot noir.

Alguns dels cellers que fan ban­dera de l’ori­gen, de la pro­cedència del seu raïm, denun­cien el buit legal que pro­vo­quen els ela­bo­ra­dors de vins natu­rals o ances­trals fora de DO. És cert que aquesta pràctica obre la porta a pràcti­ques poc reco­ma­na­bles si el que volem és garan­tir que el sec­tor del vi català tin­gui futur i es reco­ne­gui com un sinònim de qua­li­tat i com­promís amb el ter­ri­tori. Però també és cert que l’existència de les DO no ha ser­vit tam­poc per atu­rar aquests cos­tums. El fet que la DO Cata­lu­nya, per exem­ple, se super­posi a la resta de DO del ter­ri­tori català no ajuda a acla­rir l’ori­gen del raïm o del vi que tro­bem en una ampo­lla, per molt que ens indi­qui la població on ha estat embo­te­llat o el codi postal del celler que la comer­ci­a­litza. A Cata­lu­nya, l’única DO que està fora del mapa de la DO Cata­lu­nya és la DOQ Pri­o­rat. Té res a veure això amb el posi­ci­o­na­ment d’aquests vins al mer­cat?

Fora de DO i sense regla­ments de cap tipus, sota el nom de vins natu­rals o ances­trals, podem tro­bar un gran ven­tall de pro­duc­tes. Si el que volem és que els vins natu­rals i els ances­trals, que comen­cen a con­so­li­dar un mer­cat jove i des­a­com­ple­xat (el que bus­quen els cellers), tin­guin garan­ties de qua­li­tat i ori­gen, pot­ser els con­sells regu­la­dors s’han de posar a tre­ba­llar, per posar-se al dia de les tendències i per inten­tar atra­par les ini­ci­a­ti­ves pri­va­des i evi­tar que els cellers que­din des­pen­jats als llimbs. No n’hi ha prou de garan­tir l’ori­gen. Dins del sec­tor ja s’han tro­bat fórmu­les inno­va­do­res per fer això i, a més, garan­tir el com­promís dels cellers amb el ter­ri­tori. Ara el sec­tor neces­sita hones­te­dat, més hones­te­dat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia