Que el PP informi sempre completament

El Par­tit Popu­lar, deci­di­da­ment dis­po­sat a reforçar la trin­xera naci­o­nal-cato­li­cista con­tra qual­se­vol norma legal que vul­gui regu­lar l'avor­ta­ment i el dret de les dones a fer-ho, s'acaba de treure de la màniga, al País Valencià, diver­ses mesu­res enca­mi­na­des a posar tots els obs­ta­cles pos­si­bles a l'apli­cació de la nova llei de salut sexual i inter­rupció voluntària de l'embaràs que ha ela­bo­rat el govern espa­nyol. I ho fa pro­mo­vent entre els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris l'exer­cici de l'objecció de consciència i impul­sant diver­ses nor­ma­ti­ves inter­nes perquè des dels cen­tres sani­ta­ris es mos­trin foto­gra­fies de fetus en ges­tació a les dones que vagin a les con­sul­tes per sol·lici­tar la pràctica d'un avor­ta­ment.

Una idea d'aquesta per­ver­si­tat només pot haver sor­tit de cer­vells obtu­rats amb els con­ven­ci­ment que les dones que deci­dei­xen avor­tar ho fan frívola­ment i que el pas que donen no els repre­senta cap cost emo­ci­o­nal. L'argu­ment que el PP fa ser­vir per jus­ti­fi­car aquesta acció és que aques­tes dones que dema­nen d'avor­tar han de tenir al seu abast tota la infor­mació rela­ci­o­nada amb la ges­tació abans de pren­dre cap decisió. Segu­ra­ment, els popu­lars con­fien ben poc en la feina dels pro­fes­si­o­nals de la salut i de l'assistència social que poden asses­so­rar i cer­ti­fi­car que la decisió d'inter­rom­pre un embaràs pugui ser la solució més adi­ent per a una ges­tant o per al fetus en curs i pre­fe­rei­xen que sigui la pressió psi­cològica el que decanti la decisió final, a favor de les seves tesis, natu­ral­ment.

Cal­dria espe­rar, però, que el PP valencià apliqués en més àmbits –per exem­ple, en l'elec­to­ral– aquesta teo­ria sobre la bon­dat de posar tota la infor­mació a l'abast de l'usu­ari. Així, ens seria molt útil que quan ens pre­sen­tes­sin alguns dels seus can­di­dats a càrrecs públics ens espe­ci­fi­ques­sin quants ves­tits esta­rien dis­po­sats a accep­tar per pren­dre deci­si­ons al nos­tre favor. O en quina mesura con­si­de­ren rao­na­ble que el seu patri­moni per­so­nal s'incre­menti mit­jançant les comis­si­ons per con­cessió de ser­veis. O el nom­bre d'elec­tors que tenen la capa­ci­tat d'afa­vo­rir a canvi del vot cap­tiu. No seria tot ple­gat molt més clar?