Gràcies, Jordi Turull

Depèn de l’hora en què lle­gei­xin vostès aquest arti­cle, l’excon­se­ller Jordi Turull estarà fent la seva Tra­vessa per la lli­ber­tat i estarà cami­nant pel Port de la Selva, Vilajuïga, Pera­lada, Vila­ber­tran o Figue­res. Ves a saber. La va començar ahir fent de Port­bou al Port de la Selva (cor­dons, quina calor!), avui arri­barà fins a Figue­res, i aca­barà d’aquí a 14 dies a Arnes, a la Terra Alta. Turull, que no em can­saré de recor­dar que va ser aquell con­se­ller a qui la CUP li va impe­dir ser pre­si­dent, se’n va fer un tip, ahir, d’agrair a la gent que el seguia en la cami­nada el seu suport men­tre ha estat a la presó. “Gràcies”, cri­dava la gent en veure’l i aplau­dir-lo per aquests camins de ronda tan espec­ta­cu­lars que tenim. I ell els ho cap­gi­rava: “No, gràcies a vosal­tres per ser-hi”, repe­tia una i altra vegada. La veri­tat és que feia posar la pell de gallina, cami­nar a tocar de les cales i les plat­ges i veure com la gent esti­rada a la sorra es posava dem­peus per aplau­dir-lo en veure’l pas­sar. I pell de gallina quan m’expli­cava tot cami­nant –coi, com acce­lera, aquest home!– el paper del diari i de tots vostès aquests dar­rers anys. Es veu que ell i altres pre­sos polítics van tenir pen­jat el calen­dari d’El Punt Avui a la cel·la (“era d’una mida ideal per tenir-lo cla­vat a la paret”), i que hi ana­ven rat­llant els dies que pas­sa­ven engar­jo­lats. Turull es fixava en les car­tes dels lec­tors i en la plana que el diari ha publi­cat cada dia en suport dels pre­sos, i que cada dia era d’un lec­tor dife­rent. D’algú de vostès, vaja. Em va donar les gràcies, i li vaig dema­nar permís per fer-los-ho saber, a vostès, que són els que ens les van enviar durant més de mil dos-cents dies. Ja té nas­sos, que el dia que van deci­dir comp­tar quant feia el pati de la presó on podien sor­tir a pas­se­jar durant unes hores al dia veies­sin que feia jus­ta­ment 155 metres. Ahir (i avui, i demà) Turull en farà molts més. I no pas cami­nant una vegada i una altra sobre els matei­xos pas­sos, com a la presó. Ahir els va fer vore­jant la costa i res­pi­rant l’aire de mar (encara no s’hi ha banyat, em va con­fes­sar). Turull, que­dar clar, està en forma. No només física­ment. Ens n’ale­grem molt.