La vida en un pim-pam

Des que Tik Tok va entrar a les nos­tres vides, jun­ta­ment amb la imme­di­a­tesa i la bre­ve­tat de l’Ins­ta­gram, sem­bla que la vida passi en un pim-pam. Les xar­xes soci­als ens han can­viat la vida. En només quinze segons per­so­nes que no conei­xem de res ens fan riure, ens sor­pre­nen, ens com­par­tei­xen penes i espe­ran­ces... En petits tros­sos de vida fem un cali­dos­copi de vides d’altres que, de mica en mica, es con­ver­tei­xen en part de la nos­tra. Aquesta és la màgia del Tik Tok i d’Ins­ta­gram.

Quan els ado­les­cents entren en con­tacte amb aquest món irreal han de llui­tar amb la temp­tació de bus­car estratègies que els facin popu­lars. La popu­la­ri­tat es mesura ara pel compte de followers. I qui­nes estratègies bus­quen els ado­les­cents?

I qui­nes estratègies tenen les famílies d’aquests ado­les­cents (cada vegada més joves) que s’incor­po­ren a les xar­xes soci­als per donar eines als seus fills? La veri­tat és que poques. Hi ha un des­co­nei­xe­ment pro­fund dels canals per on es mouen els ado­les­cents. L’única via és edu­car-los amb espe­rit crític per fer front a situ­a­ci­ons adver­ses i fer-los enten­dre que la vida és alguna cosa més que petits vídeos de quinze segons. Que la vida, per sort, no és un pim-pam. Encara que, a vega­des, ho sem­bli.