Aparcada en la pandèmia

La pandèmia ha fet ajor­nar algu­nes situ­a­ci­ons ina­jor­na­bles, de vega­des amb con­seqüències devas­ta­do­res per a la salut de les per­so­nes, com ara l’ajor­na­ment de les ope­ra­ci­ons i les visi­tes mèdiques con­si­de­ra­des no urgents en el pri­mer con­fi­na­ment i els mesos poste­ri­ors. D’altres ajor­na­ments no han estat tan per­ni­ci­o­sos en el curt ter­mini però sens dubte com­por­ten con­seqüències en el mitjà i el llarg. D’aquests, hi ha la reac­ti­vació indus­trial del país, obli­dada men­tre l’eco­no­mia s’atu­rava en sec en plena emergència sanitària i que ara es reprèn de nou amb la reac­ti­vació del Pacte Naci­o­nal per a la Indústria. La volun­tat del govern amb el nou pacte, en l’horitzó del 2030, és tor­nar a donar al sec­tor un paper trac­tor de l’eco­no­mia del país, i l’exigència als mem­bres del comitè d’experts és jus­ta­ment esta­blir i vet­llar per la llista de pri­o­ri­tats que les admi­nis­tra­ci­ons han de tenir clares per asso­lir aquest objec­tiu. El nou pacte ha de tenir mesu­res d’impacte imme­diat que fre­nin la pèrdua de tei­xit indus­trial i de llocs de tre­ball a Cata­lu­nya però és neces­sari també trans­for­mar el model energètic i pro­duc­tiu per fer-lo sos­te­ni­ble, i millo­rar el sis­tema de recerca i inno­vació català. Les inver­si­ons que hi hagi, doncs, han d’anar en con­cor­dança amb aquest canvi de model.