Per què no ho recolliu?

No entenc per què després d’un bote­llot cal dei­xar l’entorn brut i vomi­tat. Segu­ra­ment els joves de Girona i de Salt que hi van són d’una gene­ració que ha estat de les més sen­si­bi­lit­za­des amb el man­tra de reduir, reci­clar, reu­ti­lit­zar, per fer el pla­neta més sos­te­ni­ble. Per això no ho entenc.

En tan­car-se les dis­co­te­ques o els bars, és fàcil veure cor­rues de jovent que, igual que passa per Fires, es diri­gei­xen a la Devesa de Girona de festa. Això que podria ser una con­ti­nu­ació d’una nit de festa, i que es pot enten­dre per­fec­ta­ment, s’està con­ver­tint en una festa quasi cada nit de la set­mana (que també es podria enten­dre, si a ells i a casa seva els va bé). El que passa és que després de les copes s’ha nor­ma­lit­zat “un final de festa” ple de por­que­ria a la zona de les pis­tes de petanca que és l’àrea dels bote­llots.

Fa uns dies, escol­tava a Ràdio Girona una entre­vista a l’exre­gi­dor de l’Ajun­ta­ment Narcís Sas­tre, que deia que qui diu que la Devesa no la fa ser­vir ningú, és perquè no hi va. I ara és veri­tat. Ens ha cal­gut una empenta en forma de pandèmia mun­dial per tal que ens adonéssim del poten­cial. Però no m’ima­gi­nava que la cosa podria aca­bar així.

Que la Devesa és un parc i no un sagrari, com diu Sas­tre ja ho sabem. Però una cosa és que la Devesa revertís la seva trista interacció humana (més enllà de les Fires i del mer­cat dels dimarts i dels dis­sab­tes) i una de molt dife­rent que ara sigui ter­ri­tori bote­llot. Una cosa és anar-hi a fer copes. Una de molt dife­rent, agre­dir algú (com reco­llia El Punt Avui) o embru­tir-ho o pixar-s’hi (per què?).

Durant els mesos pandèmics, s’hi podien comp­tar la majo­ria d’espècies huma­nes (pro­te­gi­des o no) que poblen la ciu­tat de Girona, però el parc sem­pre ha estat net i segur. Hi ha hagut cor­re­dors, ciclis­tes, pas­se­ja­dors de gos­sos, ena­mo­rats, cami­na­do­res en grup, en soli­tari o en pare­lles (amb mas­ca­re­tes o sense; amb bas­tons o sense; amb auri­cu­lars o sense; par­lant per telèfon o par­lant sols...) i famílies que hi feien pícnics. Si fins i tot va ser­vir per al Sant Jordi con­fi­nat o per a la fira de la cer­vesa de Girona (on, per cert, van dei­xar ence­ses les gar­lan­des de bom­be­tes, de dia i de nit). Seria molt dema­nar que poguéssim con­ti­nuar gau­dint-la sense agres­si­ons, ni brutícies?