Premis i agraïments

Li ha fal­tat temps a l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, per recla­mar la presència de Novak Djoko­vic en el tor­neig de Madrid, hores després que el ten­nista serbi fos expul­sat d’Austràlia i tot seguit adver­tit que tam­poc podria jugar a París (Roland Gar­ros) ni a Nova York (obert dels EUA) si no es vacuna con­tra la covid. Ja sabem que la Madrid del PP és dife­rent, terra de lli­ber­tat sense res­tric­ci­ons, un oasi de pros­pe­ri­tat enmig de la depressió econòmica que ha cau­sat la pandèmia i la seva gestió a tot el món. I, si no, que ho pre­gun­tin a la patro­nal de l’oci noc­turn madri­leny o a l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Dones Empresàries (Aseme), que han deci­dit ren­dir honors a la pre­si­denta de la comu­ni­dad madri­le­nya, Isa­bel Díaz Ayuso, per la seva gestió de la pandèmia, reti­cent a tota res­tricció que pogués afec­tar l’acti­vi­tat econòmica i empre­sa­rial. Són pre­mis, sens dubte, meres­cuts, com les meda­lles que ella mateixa es penja a la solapa cada cop que defensa –i ho fa sovint– la seva gestió de la pandèmia, perquè no ha “deca­pi­tat” els nego­cis “amb gani­vet de serra”, ni ha “enviat a l’atur i a la ruïna moltíssi­mes famílies”, amb tan­ca­ments i res­tric­ci­ons que “no han aju­dat a con­te­nir el virus”, i perquè “moltíssims empre­sa­ris d’Espa­nya no han tan­cat els seus nego­cis gràcies al que han recap­tat exclu­si­va­ment a la Comu­ni­dad de Madrid”. De lliçons de popu­lisme i mani­pu­lació, no n’hi cal ni una, és clar, però cada meda­lla simbòlica, cada premi, cada dis­curs auto­com­pla­ent, podria incloure una nota d’agraïment a la qui­lomètrica llista de ciu­ta­dans que han donat la vida per la causa de la pre­si­denta durant la pandèmia. És clar que, més que un honor, és un hor­ror acre­di­tat pel Comitè Euro­peu de les Regi­ons, en infor­mar que Madrid és la regió d’Europa que més va incre­men­tar la seva mor­ta­li­tat l’any 2020 (pri­mer any de pandèmia), un 44%, res­pecte a la mit­jana del període 2016-2019, superant en 17 punts –per exem­ple– l’incre­ment regis­trat a Cata­lu­nya (27%). Aquesta és, sens dubte, la seva obra.