Assumpcions

L’Estat espa­nyol ha tro­bat en la per­se­cució judi­cial la millor manera de fre­nar l’inde­pen­den­tisme. Amenaçar, inha­bi­li­tar o cas­ti­gar amb les màximes penes legals i forçar la legis­lació fins a ate­mo­rir o dis­su­a­dir és l’efec­tiva tàctica que han ele­git, més que no pas bus­car una sor­tida pac­tada, ni inten­tar convèncer Cata­lu­nya dels avan­tat­ges de for­mar part de l’Estat. La Junta Elec­to­ral Cen­tral exe­cuta sobre les actes dels dipu­tats del Par­la­ment per damunt de la seva pre­si­denta. El Par­la­ment té cau­ses judi­ci­als ober­tes pel vot dele­gat de l’exi­liat Lluís Puig o per deba­tre sobre la monar­quia, quan altres par­la­ments autonòmics ho han pogut fer. Edu­cació assu­meix la gestió de la sentència del 25% de cas­tellà per pro­te­gir els docents, i l’aplica ja en una vui­tan­tena de cen­tres. El pre­si­dent Ara­gonès con­fia en una taula de diàleg que sem­pre serà menys urgent que alguna elecció autonòmica, un congrés de par­tit o qual­se­vol fita política esta­tal.

Com més aviat s’assu­meixi que l’Estat no pensa ofe­rir-nos res, més enllà de com­par­tir uns Jocs d’hivern amb Jaca o engru­nes en infra­es­truc­tu­res pen­dents que redu­ei­xin l’endèmic dèficit inver­sor, més aviat es podrà bas­tir una nova estratègia o objec­tiu, ja no tant per a la inde­pendència, sinó almenys per aju­dar els més de tres mil repre­sa­li­ats i vícti­mes de la repressió. El bloc del 52% de vots al Par­la­ment, i si suma els comuns en el bloc anti­re­pressió, podria començar per acor­dar una estratègia sobre l’abast de la deso­bediència, ni que sigui mínima, o de denúncia de la lami­nació de drets. D’aquí a pocs mesos vin­dran els casos de Reguant, Jové i Sal­vadó i llançar-se els plats pel cap pel que no va voler fer l’altri només des­mo­tiva i desa­cre­dita el procés i les ins­ti­tu­ci­ons. Sense estratègia comuna és més fàcil caure en la temp­tació de bara­llar-se i qüesti­o­nar els com­panys de viatge. Tot i la deso­ri­en­tació i el canvi de lide­rat­ges, l’inde­pen­den­tisme hau­ria de cer­car un objec­tiu, pot­ser a curt ter­mini i pot­ser curt de mires, però punt de par­tida per refer-se i no per­dre més crèdit.