Caixers automàtics

Aquest febrer fa qua­tre anys que un acord únic al país entre la Dipu­tació de Tar­ra­gona i una enti­tat finan­cera va per­me­tre ins­tal·lar cai­xers automàtics a dotze muni­ci­pis petits de les comar­ques de Tar­ra­gona que no dis­po­sa­ven de cap dis­po­si­tiu d’aquest tipus ni d’ofi­ci­nes bancàries. Cai­xa­Bank, la Dipu­tació i cada ajun­ta­ment assu­mien a parts iguals el cost del cai­xer. L’acord no venia per un ram­pell de filan­tro­pia ni gene­ro­si­tat gratuïta: era una manera de faci­li­tar que els veïns d’aquests pobles pagues­sin els impos­tos. L’acord es va fer a través de Base-Gestió d’ingres­sos, un orga­nisme autònom de la Dipu­tació que, amb la ins­tal·lació dels cai­xers allà on no n’hi havia, feia més acces­si­ble aquesta admi­nis­tració de recap­tació de tri­buts. Però sobre­tot en aquest entorn rural, on treure diners o fer una trans­ferència són unes acci­ons que que­den a molts quilòmetres del poble, i on la pos­si­bi­li­tat de fer-ho de forma vir­tual no és una opció real per a bona part de la població enve­llida que hi viu, tenir un cai­xer a prop va ser una bona manera de faci­li­tar l’accés a ser­veis ban­ca­ris. Afa­vo­ria la inclusió finan­cera, cosa, deien, que era una de les pri­o­ri­tats dels bancs. Pas­sats qua­tre anys, tota aque­lla pri­o­ri­tat que anun­ci­a­ven topa de cara amb els pro­ble­mes que com­porta la rees­truc­tu­ració i la digi­ta­lit­zació de la banca. Inten­tar acce­dir a una ofi­cina bancària vol dir topar amb un mur infran­que­ja­ble, no només per a la gent gran sinó per a tots. I el nou Pro­to­col d’Inclusió Finan­cera que va pre­sen­tar dilluns la patro­nal de la banca no sem­bla que hagi de supo­sar cap gran canvi.