Sagnat lliure

Les femi­na­zis estan de cele­bració: de les cre­a­do­res de “tu pareix a la banyera que és més natu­ral” o “dona el pit al teu nadó fins que tin­gui set anys per crear-hi vin­cles” arriba el sag­nat lliure, una pràctica que con­sis­teix a aban­do­nar com­pre­ses, tam­pons i copes mens­tru­als perquè és ter­ri­ble que una dona con­tin­gui la sang. Aquesta colla de tara­des que es fan ano­me­nar mare-terra perquè no tenen padri­nes afir­men que la tècnica és here­tada direc­ta­ment dels seus ances­tres. M’expli­quen com s’hi comu­ni­quen, amb les besàvies mor­tes? En aque­lla època, les dones pen­ca­ven de sol a sol i es feien qual­se­vol apòsit amb el que podien per poder tre­ba­llar amb regla o sense. El sag­nat lliure aposta per anar dei­xant regue­ralls de sang per tot arreu, perquè valo­ris el teu líquid vital, n’aga­fis les gle­ves, en com­pro­vis l’escal­for i t’hi untis com si fos crema hidra­tant. Aques­tes il·lumi­na­des no tenen ova­ris d’anar dei­xant ras­tre pel car­rer. M’agra­da­ria veure-les, com si fos­sin Hänsel i Gre­tel amb les molles de pa. Dei­xar fluir la sang sense cap mena de bar­rera: error doble. Pri­mer, la mens­tru­ació no és sang, sinó toxi­nes que el cos eli­mina. Segon, una com­presa no és una bar­rera, sinó una eina per no tacar-te els pan­ta­lons. O sigui que tam­poc cal que tot el veïnat hagi d’aplau­dir-te per ser tan moderna i lliure. I guarra. Les paves al·leguen que en el sag­nat lliure no es tracta de con­tro­lar, sinó d’escol­tar la regla. Ho colen com una forma d’acti­visme per donar visi­bi­li­tat a la mens­tru­ació i qüesti­o­nar la manera com es tracta en soci­e­tat. De veri­tat, a mi no em cal visu­a­lit­zar la regla de ningú, que ja tinc prou fei­nes amb la meva.