Ideologies

Tots dos, intel·lec­tu­als i poe­tes, tots dos ens par­len de memòria, de lli­ber­tat, d’ide­o­lo­gia (o del rebuig a les ide­o­lo­gies), tots dos nas­cuts a Reus. La coin­cidència d’haver lle­git (i relle­git), l’un dar­rere l’altre, l’excel·lent lli­bre Els mites de la república (Eumo Edi­to­rial), de Magí Sunyer (Reus, 1958), i la poe­sia i altres refle­xi­ons del gran savi Gabriel Fer­ra­ter, de qui enguany es com­me­mora ofi­ci­al­ment els cent anys del seu nai­xe­ment i els cin­quanta de la seva mort, pro­voca ine­vi­ta­ble­ment un com­bi­nat per­fecte. No perquè l’un i l’altre tin­guin mol­tes coses més en comú que els fets –i no són tri­vi­als– de ser dos pun­tals de les lle­tres i dos grans pen­sa­dors –pen­sa­dors crítics–, sinó per aquesta capa­ci­tat que tenen de fer-nos refle­xi­o­nar, i pren­dre consciència que el món can­via, però pot­ser no can­via tant o no can­via com voldríem que ho fes. La (pot­ser estra­nya) com­bi­nació d’un i altre autors ha resul­tat extra­or­dinària. Facin l’exer­cici de tor­nar-se a endin­sar en la figura de Fer­ra­ter; per exem­ple, en el seu tes­ti­mo­ni­atge sobre la guerra civil al poema In memo­riam (“Aca­ba­des les vacan­ces, sí, / vaig veure que al meu món algú li havia / fet una cara nova. Sang i foc.”) i en algu­nes de les seves fra­ses cèlebres (“Detesto les cases on fa fred i les ide­o­lo­gies”). I es poden cap­bus­sar després en l’obra de Sunyer sobre els mites del repu­bli­ca­nisme català (que ana­litza a par­tir de l’anàlisi de la lite­ra­tura del segle XIX), parant atenció en la mirada que pro­jecta cap al futur. “Deu ser ine­vi­ta­ble que les ide­o­lo­gies es des­gas­tin”, indica. Mirant el pas­sat sem­pre enso­pe­ga­rem amb el futur.