El coll d’ampolla de Girona Sud

L’aixe­ca­ment dels peat­ges a l’AP-7, ara ja vist amb certa pers­pec­tiva, no ha estat gaire bon negoci. Pot­ser sí per a les but­xa­ques dels que l’uti­lit­za­ven dia sí, dia també. Però no des del punt de vista de la mobi­li­tat i la segu­re­tat. La gratuïtat ha fet créixer expo­nen­ci­al­ment el trànsit i això ha com­por­tat que en molts trams ja no esti­guem par­lant d’una via ràpida. Més enllà de l’ender­roc de les case­tes dels peat­ges, poca cosa més s’hi ha fet. La via es dete­ri­ora, els ser­veis no són els matei­xos i els embus­sos són el pa de cada dia en molts sec­tors. Alguns són espe­ci­al­ment pre­o­cu­pants, com els que es gene­ren a diari i a diver­ses hores a Girona Sud. La cosa ja va més enllà del clàssic tap que es produïa a les hores punta des de feia anys. És evi­dent que és una con­nexió estratègica perquè uneix Girona amb Salt, con­necta amb espais comer­ci­als i indus­tri­als impor­tants i dona accés també cap a la Costa Brava. Però ara les file­res de cot­xes parats s’allar­guen dins la mateixa auto­pista, amb el perill que això suposa en una via d’alta velo­ci­tat.

El pro­blema està detec­tat i per això es va crear una comissió específica for­mada per diver­ses admi­nis­tra­ci­ons per inten­tar tro­bar una solució, encara que sigui de forma pro­vi­si­o­nal. Recor­dem que molt a prop s’hi ha de cons­truir el nou Tru­eta i això ja com­por­tarà la cre­ació de nous vials i acces­sos en un futur. Però la des­con­gestió d’aquest sec­tor no pot espe­rar tants anys. Hi ha pro­pos­tes sobre la taula per part de l’Estat (perquè encara en té la res­pon­sa­bi­li­tat), però cap té un con­sens dels dos muni­ci­pis afec­tats –Salt i Vila­bla­reix– o bé gene­ren un impacte en qüestió d’expro­pi­a­ci­ons massa com­plex. La rea­li­tat que tot­hom com­par­teix és que cal crear nous acces­sos a l’auto­pista –o bé ampliar-los– per evi­tar que tot es con­cen­tri al mateix coll d’ampo­lla. Per a això cal tro­bar un des­llo­ri­ga­dor d’alguna manera, i amb una certa cele­ri­tat –tot i que dema­nar rapi­desa a les qüesti­ons burocràtiques de l’admi­nis­tració és dema­nar la lluna en un cove!

Tot ple­gat, però, ens demos­tra, una vegada més, que seguim patint les con­seqüències d’una mala pla­ni­fi­cació viària en ter­ri­tori gironí. I des de fa dècades. Amb un abandó de l’N-II per part de l’Estat, que ha vol­gut suplan­tar-ho amb pedaços i que ens ha abo­cat a satu­rar l’AP-7. I, des que és gratuïta, molt més que mai.