Temps i discreció

Des que es va pro­duir la bru­tal agressió sexual a una noia de 16 anys a Igua­lada l’1 de novem­bre de l’any pas­sat, he lle­git a Twit­ter, amb més freqüència de la que m’hau­ria agra­dat, quei­xes de ciu­ta­dans en relació amb la supo­sada inacció dels cos­sos poli­ci­als envers aquest cas que sem­pre, sem­pre, ana­ven acom­pa­nya­des de lamen­ta­ci­ons perquè el temps pas­sava sense que hi hagues­sin resul­tats. Com una cançoneta de l’enfadós que no apor­tava res de bo ni per a les per­so­nes direc­ta­ment afec­ta­des, ni per al con­junt de la població, impac­tada com va que­dar per la vio­lació. El con­se­ller Elena va des­ta­car ahir, en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio, que en aquests gai­rebé sis mesos que han trans­cor­re­gut fins a la detenció per part dels Mos­sos d’Esqua­dra del pre­sumpte agres­sor (un noi de 20 anys, veí d’Igua­lada) mai no s’ha dei­xat d’inves­ti­gar i que hi ha casos que reque­rei­xen temps i dis­creció. Un con­cepte, el de la dis­creció, que a par­tir d’ara, amb l’inici de la segona fase d’aquest epi­sodi, que s’enca­mi­narà cap a un judici, serà molt útil de tenir en compte a l’hora de rela­tar tot allò que hi tin­gui a veure. El perill d’una revic­ti­mit­zació de la noia agre­dida és molt gran i fora bo que tots hi posem de la nos­tra part perquè pugui con­ti­nuar la seva recu­pe­ració.