Estirabots i devocions
Tot sovint –potser massa i tot– el tren-tren de la vida diària ens mostra com n’és de contradictori el món que ens envolta de més a prop. Els he de confessar que un servidor ha arribat a un punt que ja no s’escandalitza pràcticament per res del que veu i sent, a relativitzar és el que millor vaig aprenent amb el temps. Més encara: les petites paradoxes en la rutina del dia a dia em serveixen per a la pràctica de la filosofia de les devocions i divertiments, anar tirant sense molts alts i baixos ni cabòries per cosetes que no valen la pena.
Fa pocs dies, quan plovia molt, a mitja tarda vaig entrar al túnel d’en Bas en direcció a Olot; queia aigua a bots i barrals, i a l’entrada del túnel hi havia un anunci lluminós on es podia llegir: “Pluja a la sortida”. I sí, meravella d’anunci, sortint del túnel plovia! A una certa edat, la contemplació irònica ajuda a viure. A la rotonda dels túnels del coll de Bracons vaig pensar en aquell personatge, un dels manifestants més furiosos en contra dels túnels, que ara va dos dies de la setmana a Torelló a nedar a la piscina –anant i tornant pels túnels, oidà–. Molts dies (de cada cinc, almenys quatre), a la recta de les Preses s’hi formen cues de cotxes i camions des del polígon de la Serra fins al Vertisol, i sempre hi ha algun optimista que pensa solucionar l’embús tocant el clàxon.
Obligat a anar molt a poc a poc, hi ha temps de llegir i comptar molts cartells anunciant “Volem la variant” i d’altres que la blasmen: “No a la variant”, sobretot un de molt gros a prop de la farmàcia de les Preses. I a Olot, en una botiga d’eines, pensava: si d’una cosa que serveix per cordar en diem uns cordons, per què d’una cosa que serveix per collar en diem una clau anglesa?
Tornant a la variant sí, variant no, un professional hostaler de les Preses i un altre de plantes i flors per a jardins no em deien ni sí ni no: amb un parell de rotondes n’hi hauria prou, perquè els embussos hi són quan algun vehicle ha de girar a l’esquerra en ple centre del poble. Que les cues es podrien solucionar amb quatre calés, vaja, si es compara amb el que costaria la variant.
Ah!, ara que parlo de cues, penso que ja he encetat el període de cua de la vida, i ja se sap que la cua és allò que costa més de desossar.
