Sortiu dels nostres ovaris!

Mal dolor d’ova­ris li doni! És el desig que tota la vida li he sen­tit expres­sar a la mare quan fins i tot hau­ria pagat diners, pel motiu que fos, perquè algú, sovint un home, passés una mala estona. El dolor d’ova­ris, sobre­tot quan era ado­les­cent, i les maleïdes migra­nyes són els dos tur­ments que en mol­tes oca­si­ons m’han por­tat pel camí de l’amar­gura. Els mals deri­vats de la regla m’han pro­vo­cat vòmits infi­ni­tat d’oca­si­ons, però em sento afor­tu­nada perquè sem­pre ho he pogut resol­dre al cap d’unes hore­tes. Un cal­mant, una mica d’aigua ben calenta a l’altura dels ova­ris i com a nova. No puc ni ima­gi­nar l’odis­sea per la qual pas­sen les dones que patei­xen pato­lo­gies que van acom­pa­nya­des de dolors extrems i dura­dors. Ni vull pen­sar quina mena de com­panys, i sobre­tot de caps, tenen o han tin­gut si no s’han pogut absen­tar de la feina mal­grat es retor­cen de dolor a ulls de tot­hom –apro­fito per agrair l’empa­tia que sem­pre he tro­bat a la feina–. Que ens cal­gui una llei per dir a les dones, i sobre­tot als homes, que tenim dret a cui­dar-nos quan la regla és sinònim de tor­tura és, en el fons, una notícia molt trista. Ben­vin­guda sigui, això sí, si és l’única via per acce­dir a aquesta pres­tació. Però si la neces­si­tat de crear questa llei té un punt deso­la­dor, encara ho té més veure una gran quan­ti­tat d’homes qüesti­o­nant la mesura. Es deuen pen­sar, colla de cre­tins, que les dones estem desit­jo­ses de que­dar-nos tres dies a casa a ren­tar les cor­ti­nes i fer els lava­bos a fons. Deuen ser els matei­xos homes que al pri­mer ester­nut es fiquen al llit. Els matei­xos que mai han pres­tat atenció a les dones de les quals s’envol­ta­ven. A tots aquests només els podem cri­dar: sor­tiu dels nos­tres ova­ris!

Per cert, ara que par­lem de dolors de regla, se’m des­perta una curi­o­si­tat: els ajun­ta­ments que infleu el pit perquè heu estat pio­ners a per­me­tre que les dones mar­xin unes hores a casa si tenen dolors asso­ci­ats a la regla, sem­pre que després recu­pe­rin les hores per­du­des, com actuàveu abans d’apro­var la nor­ma­tiva?