Els llibres més venuts

Amb el dar­rer dia de juny, i si no hi ha cap mira­cle que ho aturi, la lli­bre­ria La Capona tan­carà por­tes després de vint-i-cinc anys de ser un dels pun­tals de la cul­tura a Tar­ra­gona. Ja els ho vam expli­car en un arti­cle ante­rior. En aquest els volíem par­lar sobre els lli­bres més venuts. No, enguany Sant Jordi no s’ha mogut en el calen­dari per cap pandèmia i el juny no és mes de grans rànquings de ven­des de lli­bres, però els lli­bre­ters de La Capona ens han fet arri­bar un rànquing (ai, això dels rànquings en el món del lli­bre, que n’és de deli­cat) amb els 25 lli­bres més venuts en els seus vint-i-cinc anys de vida. No hi ha gaire sor­pre­ses en el podi: El código Da Vinci, de Dan Brown, en cas­tellà, ha estat el títol més venut; el mateix títol en català es troba en el número 19 de la llista. En el segon lloc, La som­bra del viento, de Car­los Ruiz Zafón, també en cas­tellà; en català, el títol baixa a l’escaló 14è. Al marge d’autors que es decan­ten pel cas­tellà, com Javier Cer­cas, entre els pri­mers deu títols d’aquest rànquing nos­trat només n’hi ha un en català: La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. No es pen­sin que després n’hi ha gai­res més, només hi tro­bem Quim Monzó (amb Mil cre­tins), Andreu Bue­na­fu­ente (amb Digue’m ago­sarat), Idel­fonso Fal­co­nes (amb L’església del mar) i Xulio Ricardo Trigo, Antoni Cabré i Jordi Piqué, tres autors que, a Tar­ra­gona, juguen a casa. I només hi tro­bem una cata­lana: Irene Solà, amb Canto jo i la mun­ta­nya balla, un dels grans èxits dels últims anys i que es troba al número 24è d’aquest rànquing tan poc català, tan poc de cata­la­nes. Fem-nos-ho mirar.