Apocalipsi

“Apo­ca­lipsi!”, con­clou l’amic Fèlix Xunclà quan penja el cata­clisme al seu mur de Face­book: “La cer­vesa comença a des­a­parèixer: aquesta és la data en la qual pot arri­bar la fi de la seva pro­ducció.” La notícia –mal­pa­rida com ella sola– deta­lla que l’escas­se­tat de sub­mi­nis­tra­ments –agreu­jada pel canvi climàtic, la sequera, la inflació i la crisi energètica– dei­xa­ria aquest bé de Déu fora de joc. Amb això no s’hi juga, eh? La birra no pot estar en perill d’extinció, igual que no ho han d’estar els tigres de Suma­tra o els lle­o­pards de les neus. S’hau­ria de tenir en compte que els con­su­mi­dors de cer­vesa no gas­tem gel, ni grills de lli­mona, ni de taronja, ni sobrets de sucre. Cal­dria com­pen­sar aquesta aus­te­ri­tat que gas­tem, no tro­beu? Taver­nes, bode­gues, bars, antres, tugu­ris, xirin­gui­tos i ter­ras­ses es veu­ran abo­cats a pre­pa­rar-se per aten­dre plors, rebecs i algun atac d’ansi­e­tat quan anunciïn als seus cli­ents que no tenen pa líquid, com en diuen a la República Txeca. Els hos­pi­tals, en canvi, veu­ran min­var els rebrots cirròtics. O no: perquè a falta d’aquesta beguda mil·lenària subs­ti­tui­rem les canyes o les ger­res per... per coses pit­jors! Europa ja fa temps que tre­mola per mol­tes coses, i la des­a­pa­rició de la cer­vesa s’ha sumat a la llista. La rossa ajuda a la digestió, redu­eix el risc de dia­be­tis i de càlculs renals, evita l’enve­lli­ment pre­ma­tur i pro­te­geix els ossos. És rica en vita­mi­nes, proteïnes, àcid fòlic i anti­o­xi­dants. Una lla­gri­meta em rega­lima galta avall només de pen­sar-ho. Urgeix arre­glar el pla­neta blau. No em ve de gust par­lar de tragèdies com aquesta dia sí dia també: pre­fe­reixo anar a pren­dre una birra ara mateix.