Aprenentatges d’aquest estiu

Aca­bat l’agost xafogós i traumàtic, comença un setem­bre de mals augu­ris. Que­den dies d’estiu, però la tor­nada a la rutina con­vida a fer una mica de balanç. Les vacan­ces del 2022 em dei­xen des­co­bri­ments pràctics, dra­mes que fan refle­xi­o­nar i cons­ta­ta­ci­ons lúdiques. En l’apar­tat pràctic, dues infor­ma­ci­ons que vull com­par­tir per si són d’uti­li­tat. La pri­mera és que si tenen un gos i el trac­ten com cal (no només l’ali­men­ten sinó que també el des­pa­ra­si­ten) no hi haurà for­mi­gues a casa seva. Els collars i les pipe­tes con­tra les puces i les papar­res també les fora­gi­ten. En el meu cas, una gran ale­gria després d’haver-m’hi bara­llat durant molts estius i d’haver pro­vat tots els remeis pos­si­bles. Suposo que ningú deci­dirà tenir gos per aquest motiu, però en qual­se­vol cas, adop­tin i no com­prin, si us plau. El segon des­co­bri­ment és que si els pica una medusa s’ha de pas­sar una tar­geta de crèdit per sobre de la picada per arros­se­gar amb compte les res­tes urti­cants. És un gran con­sell, cre­guin-me. Els apre­nen­tat­ges per refle­xi­o­nar són més dramàtics: que la Shakira i en Piqué tenen més ressò mediàtic que tots els ofe­gats al Medi­ter­rani; que els bos­cos poden aga­far els colors de la tar­dor en ple estiu a causa de la sequera; que un cel espec­ta­cu­lar amb núvols fos­cos i trons no sem­pre sig­ni­fica pluja, o per con­tra pot por­tar pedre­ga­des mor­tals; i que els polítics con­ti­nuen fent polítiques de pedaços. I, final­ment, un apunt lúdic que sem­pre va bé recor­dar: que Cata­lu­nya és prou diversa per pas­sar unes vacan­ces dis­tre­tes sense haver de pujar a cap avió.