STEM on estem

L’any 2015, la Comissió Euro­pea va enge­gar el pro­jecte Hypa­tia, que man­lleva el nom de la filòsofa, astrònoma i matemàtica grega de finals del segle IV. L’objec­tiu és afa­vo­rir l’acos­ta­ment de les nenes i les noies a les bran­ques de conei­xe­ment cone­gu­des com STEM, acrònim en anglès de ciència, tec­no­lo­gia, engi­nye­ria i matemàtiques, que juga amb el sig­ni­fi­cat de la paraula anglesa stem, lite­ral­ment “tija”. Més enllà de con­si­de­rar si aques­tes dis­ci­pli­nes acadèmiques cons­ti­tu­ei­xen una tija o si són un bran­quilló més dins el conei­xe­ment i la cul­tura humans, molt més amplis i trans­ver­sals, a Cata­lu­nya aquest curs que tot just comença el nom­bre de noies que cur­sen estu­dis STEM repre­sen­ten només el 20% d’estu­di­ants en aques­tes dis­ci­pli­nes.

Segons dades de l’AQU, l’any 2020 el 56% de titu­lats de màster en quasi tots els àmbits eren dones, lle­vat de les engi­nye­ries. Tan­ma­teix, mal­grat que la presència de dones en els estu­dis uni­ver­si­ta­ris és majo­ritària a ciències de la salut, on n’hi ha 7 de cada 10, en les car­re­res STEM només n’hi ha 2 de cada 10. S’ha par­lat molt dels este­re­o­tips de gènere en aquests àmbits, de la manca de refe­rents feme­nins i de les difi­cul­tats de con­ci­li­ació entre la vida pro­fes­si­o­nal i la fami­liar com a fac­tors prin­ci­pals que per­pe­tuen aquesta ínfima pro­porció. No és res nou afir­mar que sense una igual­tat com­pleta de gèneres no hi pot haver una justícia social autèntica, i que sense un equi­li­bri real en les dife­rents titu­la­ci­ons i àmbits del saber no hi pot haver una igual­tat com­pleta de gèneres. On vull anar a parar amb aques­tes dis­qui­si­ci­ons?

Poc abans de l’estiu, des de la Càtedra de Neu­ro­e­du­cació que codi­ri­geixo vam rea­lit­zar unes for­ma­ci­ons en un grup de cen­tres de primària, secundària i bat­xi­lle­rat, als quals vam dema­nar, com a tre­ball final, que argu­men­tes­sin alguna de les pràcti­ques edu­ca­ti­ves que rea­lit­zen des de la pers­pec­tiva de la neu­rociència. És a dir, com la pro­posta pedagògica que han tre­ba­llat apro­fita el fun­ci­o­na­ment nor­mal del cer­vell i com con­tri­bu­eix a enri­quir-lo, que és un dels objec­tius de la neu­ro­e­du­cació. Una de les pro­pos­tes que ens van pre­sen­tar em va fer pen­sar molt en tot això de les noies i l’STEM. El pro­jecte estava molt ben tre­ba­llat i jus­ti­fi­cat, tant des de la pers­pec­tiva pedagògica com neu­ro­ci­entífica. Con­sis­tia, de manera breu, a tre­ba­llar el tema dels refe­rents feme­nins en STEM a través d’una sèrie d’acti­vi­tats lúdiques però amb reque­ri­ments cog­ni­tius, per acti­var tot el poten­cial cere­bral. Això és el que acos­tu­men a fer tots els pro­jec­tes simi­lars, inclòs l’Hypa­tia.

Tan­ma­teix, les meves refle­xi­ons em van dur a l’altre extrem. Lògica­ment cal valo­rar i poten­ciar la par­ti­ci­pació feme­nina en l’STEM, per sim­ple igual­tat de gènere i justícia social, més enllà d’argu­ments de tipus econòmic (per exem­ple per l’impacte posi­tiu que es diu que tin­dria en el PIB). Ara bé, en certa manera, això implica con­ti­nuar veient l’acadèmia amb una pers­pec­tiva de gènere mas­cu­lina. És por­tar les noies al que tra­di­ci­o­nal­ment ha estat una manera de pen­sar diguem-ne més mas­cu­li­nit­zant. Per tant, per tenir èxit, penso que cal­dria fer també simultània­ment el procés invers. És a dir, acos­tar refe­rents mas­cu­lins als nens i als nois sobre la importància de tenir cura dels altres i de la família, dels fills i de la llar. Sobre la impres­cin­di­ble con­ci­li­ació entre la vida pro­fes­si­o­nal, per­so­nal i fami­liar, amb inde­pendència del gènere. No és també part indis­pen­sa­ble en la igual­tat necessària per pro­moure la justícia social impres­cin­di­ble?

Quan ho vaig comen­tar als cen­tres edu­ca­tius on estàvem impar­tint la for­mació, vaig per­ce­bre mol­tes mira­des de des­con­cert. No de rebuig, sinó sim­ple­ment de deso­ri­en­tació. Estic con­vençut que sense pro­jec­tes com l’Hypa­tia no s’arri­barà a aquesta igual­tat, però també estic abso­lu­ta­ment con­vençut que calen pro­jec­tes en l’altre direcció, que valo­rin els rols de la mas­cu­li­ni­tat no només en els aspec­tes pro­fes­si­o­nals, acadèmics i del conei­xe­ment, sinó també soci­als i fami­li­ars. Fins que no esti­guem con­vençuts d’això difícil­ment es podrà arri­bar a una igual­tat de gènere efec­tiva i, per extensió, a una justícia social com­pleta. O, anant encara un pas més enllà, pot­ser men­tre con­si­de­rem que hi ha mas­cu­li­ni­tats i femi­ni­tats, i no només que hi ha sim­ple­ment huma­ni­tats diver­ses que han d’impli­car-se en tots els aspec­tes soci­als, fami­li­ars, acadèmics, polítics, econòmics i cul­tu­rals, ens esta­rem fent tram­pes al soli­tari. Segu­ra­ment és per això que encara STEM on estem (si se’m per­met el joc de parau­les).