L’interès dels fons d’inversió

Sovint, en aquests arti­cles he fet referència al fet que Cata­lu­nya no dis­posa d’empre­ses amb gran capi­tal i que aquest fet redu­eix la capa­ci­tat d’actu­ació de les empre­ses. Man­tinc aquesta afir­mació, però n’hi afe­geixo una altra i intro­du­eixo els fons d’inversió en aquest prin­cipi.

Un fons d’inversió és una soci­e­tat anònima de capi­tal vari­a­ble, de manera que l’esmen­tat capi­tal aug­menta a mesura que s’hi incor­po­ren nous recur­sos amb aquell caràcter. D’aquesta manera, un fons d’inversió pot pas­sar d’una soci­e­tat poc capi­ta­lit­zada a una empresa amb gran capa­ci­tat d’inversió. Així, es poden cons­ti­tuir grans empre­ses, ja que deu vega­des un equi­va­len a dues vega­des cinc.

La pri­mera exigència d’un fons de capi­tal risc és dis­po­sar d’un líder de con­fiança. Envol­tat pot­ser d’un equip d’exe­cu­tius de segona fila que com­ple­tin els conei­xe­ments del pri­mer exe­cu­tiu. Aquest lide­ratge o, més exac­ta­ment, aquest bon lide­ratge pot atreure capi­tal i el fons d’inversió acon­se­gueix per als seus partícips una ren­di­bi­li­tat supe­rior a la que obtin­drien en el mer­cat nor­mal. Es tracta, això sí, d’inver­si­ons a mitjà ter­mini que fugin dels movi­ments bor­sa­ris que poca cosa tenen a veure amb l’evo­lució de les empre­ses en les quals s’inver­teix.

El lide­ratge és fona­men­tal. Per desgràcia, en vaig conèixer un que patia d’un altre prin­cipi que han de tenir els fons d’inversió, amb l’entrada forçada en el fons de valors que interes­sa­ven alguns exe­cu­tius amb força política i que eli­mi­na­ven la marxa objec­tiva del fons, en unes ope­ra­ci­ons que vore­ja­ven la cor­rupció. Molts fons d’inversió han patit aquest defecte.

Hi ha un altre aspecte nega­tiu que cal evi­tar. Hi ha fons d’inversió cons­tituïts o apro­fi­tats per per­so­nes que volen defrau­dar Hisenda a través de la cre­ació de soci­e­tats a l’estran­ger, com San Marino, les illes del canal, Liech­tens­tein i Irlanda. A través de dife­rents mani­o­bres comp­ta­bles, que no vol­dria expli­car deta­lla­da­ment, el titu­lar pot dis­po­sar d’una part o de la tota­li­tat d’aquells recur­sos dipo­si­tats fora l’estat propi, sem­pre que l’interessi. No vull donar més detalls sobre el tema perquè no vull faci­li­tar sis­te­mes de defrau­dació i de blan­queig de diner, tot i que ja sé que els mem­bres de l’agència tri­butària els conei­xen prou bé.

Els fons d’inversió cons­tituïts per nom­bro­ses i peti­tes inver­si­ons poden subs­ti­tuir les grans empre­ses i fer el que fan aques­tes: inter­ve­nir en un sec­tor o una empresa deter­mi­nada que pugui donar una ren­di­bi­li­tat supe­rior a la dels mer­cats. Sem­pre, com he dit, a mitjà ter­mini. El líder ha de veure qui­nes soci­e­tats tenen futur i qui­nes no en tenen. La diver­si­fi­cació és necessària, ja que els errors són ine­vi­ta­bles i convé que que­din diluïts en un con­junt en el qual pre­do­mi­nin els encerts en la inversió.

Actu­al­ment, hi ha una pila de fons d’inversió que tenen valors equi­va­lents als de les grans empre­ses. Cata­lu­nya en podria treure pro­fit, però, per a això cal­dria que la Gene­ra­li­tat s’ho pro­posés i que tingués les com­petències necessàries per donar suport als fons d’inversió que tin­guin propòsits que coin­ci­dei­xen amb la política gene­ral del govern de Cata­lu­nya.