Com aprèn la princesa

Aquests dies pas­sats immer­sos en con­si­de­ra­ci­ons i ende­vi­na­lles sobre el resul­tat de la con­sulta a les bases de Junts que aquesta tarda conei­xe­rem, els espa­nyols es mos­tra­ven públi­ca­ment orgu­llo­sos de com a la família reial els tes­tos s’assem­blen i s’assem­bla­ran a les olles pels segles dels segles. Els és motiu d’espe­cial orgull (i aquests dies se n’han vana­glo­riat en dife­rents repor­tat­ges) que, així com el dia del cop d’estat del 23 de febrer de 1981 Joan Car­les I cridés el príncep Felip i l’estaqués tota la nit al seu cos­tat perquè veiés el pa que s’hi donava, repe­tis­sin la jugada el 3 d’octu­bre del 2017. Aquell dia, Felip VI va cri­dar la prin­cesa Eli­o­nor perquè veiés en viu i en directe com tocava el crostó als cata­lans que tenim idees que a ell li sem­blen llet­ges, i com exhor­tava el con­junt de la soci­e­tat i ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat a uti­lit­zar con­tra l’inde­pen­den­tisme la via àmplia que ell obria. Li va ense­nyar com es defen­sen els pri­vi­le­gis feu­dals ves­tits de monar­quia par­la­mentària. El febrer de 1981, Felip aca­bava de fer els 13 anys i el 3 d’octu­bre del 2017 la prin­cesa encara no havia fet els 12. És la mateixa tècnica. Engar­ga­llar i trau­ma­tit­zar pre­a­do­les­cents perquè de grans els surti el que els va sor­tint gene­ració rere gene­ració. Dis­fres­sat, això sí, del que faci al cas. De Felip deien que estava tan i tan pre­pa­rat. La nena ve a donar pre­mis i exhi­beix una per­fecta dicció cata­lana. Però ja sap que de tant en tant toca xarop d’estopa.