Opinió

opinió

‘No miris a dalt’ a la catalana

Altres han fet preguntes que són fruit de no haver escoltat o de no haver entès res

Fa uns dies vaig escol­tar ínte­gra­ment la com­pa­rei­xença de científics davant la comissió d’Acció Ambi­en­tal del Par­la­ment sobre la incon­veniència dels macro­parcs eòlics a la Costa Brava nord.

Escol­tar detin­gu­da­ment els argu­ments que enllaçaven ben pla­ni­fi­ca­da­ment els dife­rents ponents hau­ria de ser un exer­cici obli­ga­tori per a totes les per­so­nes que tenen com­petències en les apro­va­ci­ons de pro­jec­tes de reno­va­bles amb un fort impacte ambi­en­tal i ter­ri­to­rial. Expli­ca­ven que la riquesa dels eco­sis­te­mes marins de la zona són d’una ele­vadíssima importància, fins al punt que repre­senta un dels llocs amb més bio­di­ver­si­tat de tota la Medi­terrània. Hi ha repre­sen­tació del 70% dels hàbitats marins de la Xarxa Natura 2000, la mei­tat dels inver­te­brats de la Medi­terrània occi­den­tal i un 33% si tenim en compte els ver­te­brats i la part vege­tal. Tota la zona on es vol ins­tau­rar el parc eòlic marí és una zona d’intens trans­port de sedi­ments, pro­vi­nents del nord –del golf del Lleó–, que por­ten molt de krill, que és una peça fona­men­tal de tota la cadena tròfica de la bio­di­ver­si­tat a bona part de la costa cata­lana.

Després des­cri­vien les carac­terísti­ques dels parcs eòlics marins, basant-se en els dife­rents pro­jec­tes, i quina afec­tació directa tin­dria sobre tota la bio­di­ver­si­tat de la zona. Una de les fra­ses clau, per a mi, ha estat: “Cal tenir pre­sent que la bio­di­ver­si­tat és un aliat en la solució per la lluita con­tra el canvi climàtic.” La qüestió de la pla­ni­fi­cació marítima, per part de l’Estat, i per mem­bres que varen for­mar part de l’ela­bo­ració del pri­mer pla d’orde­nació de l’espai marítim també ha estat clau. I per aca­bar la impos­si­bi­li­tat de poder fer una tran­sició amb el con­sum actual per manca de matèries pri­me­res i l’ele­vat cost de cons­trucció. Tot ple­gat ha estat molt interes­sant i gra­ti­fi­cant. Alguna par­la­mentària ha lloat la presència de tots els científics, però d’altres han fet pre­gun­tes que són fruit de no haver escol­tat o de no haver entès res. Aquesta ignorància m’ha fet pen­sar en la pel·lícula No miris a dalt, que narra tan bé la distància entre científics i polítics. Fa anys que la ciència adver­teix del canvi climàtic i dar­re­ra­ment, que no es pot fer a l’esquena dels eco­sis­te­mes i la bio­di­ver­si­tat que els acull. Aquesta com­pa­rei­xença fou un tas­tet de la nos­tra estu­pi­desa humana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia