Records d’un liberal

Em va sob­tar la notícia de la mort de l’advo­cat gironí Jan Casa­de­vall perquè no sabia de la seva malal­tia. L’havia trac­tat en dife­rents eta­pes i havíem par­lat força per qüesti­ons pro­fes­si­o­nals, però no n’era amic, però sí que ell ho era d’amics meus. Escriure el seu obi­tu­ari em va fer pen­sar en temps pas­sats, en fa mol­tes dècades. Vaig conèixer Jan Casa­de­vall quan es va pre­sen­tar, molt jove, a la llista de la Lliga de Cata­lu­nya-Par­tit Libe­ral Català que va impul­sar el 1977, a les pri­me­res elec­ci­ons gene­rals després del fran­quisme, Josep Maria Figue­ras Bas­sols, un home que va ser pro­pi­e­tari d’immo­biliàries com Habi­tat i que va fer cons­truir edi­fi­cis a arqui­tec­tes com José Anto­nio Coderch i Josep Lluís Sert. Figue­ras creia que amb la marca de la Lliga arri­ba­ria al Congrés dels Dipu­tats i va fer un estudi que li va dir que tenia pos­si­bi­li­tats de sor­tir per la demar­cació de Girona. Hi va dei­xar molts diners, s’ho va tre­ba­llar de valent. Pagava de la seva but­xaca un pro­grama a Ràdio Girona per fer-se conèixer. El diri­gia i pre­sen­tava un gran de la ràdio espa­nyola, el bar­ce­loní Alberto Oli­ve­ras, que venia expres­sa­ment de París al car­rer de la Força de Girona. Oli­ve­ras, que va gua­nyar qua­tre pre­mis Ondas, pre­sen­tava un pro­grama de gran èxit, Uste­des són for­mi­da­bles, en què recap­tava diners per a bones cau­ses. Oli­ve­ras va fer uns quants pro­gra­mes de temes punyents en els quals donava veu a molta gent, també a Figue­ras. Pot­ser massa modern per a l’època o pot­ser perquè la gent volia can­vis pro­funds, Figue­ras es va fotre una gran pata­cada a les elec­ci­ons. No va sor­tir ni ell, ni el seu número 2, en Mau­rici Duran, pagès savi de Banyo­les que havia estat una alter­na­tiva al règim fran­quista quan va ser ele­git pro­cu­ra­dor a Cort en una can­di­da­tura amb Joan Botanch. Jan Casa­de­vall era molt jove, però sabia ela­bo­rar un dis­curs. I en va fer molts en aque­lla cam­pa­nya. Sem­pre va ser libe­ral i sem­pre li va agra­dar la política, però es va dedi­car al dret, a l’asses­so­ra­ment i a la medi­ació. No va dei­xar de fer dis­cur­sos i va ser molt actiu com a mem­bre de la Cam­bra de Comerç de Girona i de la patro­nal FOEG. Josep Maria Figue­ras també es va obli­dar de ser dipu­tat i va ser pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona i de la Fira de Bar­ce­lona. Eren libe­rals en uns moments en què ser-ho no estava ben vist, o s’asso­ci­ava a la dreta o, pot­ser com ara, el terme libe­ral s’havia per­ver­tit.