A doble velocitat

Era un Sal­va­dos dedi­cat al cinema. En el pro­grama pre­sen­tat per Gonzo hi havia els direc­tors Carla Simón i Juan Anto­nio Bayona, que ana­lit­za­ven el moment de la indústria a l’Estat, però també con­ver­sa­ven amb estu­di­ants de bat­xi­lle­rat sobre els nous hàbits de con­sum. Els joves coin­ci­dei­xen que pagar deu euros per anar al cinema ho tro­ben car, i més quan tenen mol­tes de les estre­nes a les pla­ta­for­mes, i una noia con­fessa que uti­litza el mòbil a doble velo­ci­tat per a les pel·lícules. “Sento que puc veure dues pelis en el temps d’una”, deta­lla la jove davant la per­ple­xi­tat del pre­sen­ta­dor, la direc­tora d’Alcarràs i el de films com Lo impo­si­ble. No es pot veure pel·lícules a doble velo­ci­tat. No si el que vols és con­cen­trar-te i assa­bo­rir allò que un direc­tor ha pen­sat i ha pogut mate­ri­a­lit­zar a la gran pan­ta­lla per diver­tir-te, ate­mo­rir-te, fer-te emo­ci­o­nar, expli­car-te una història... Perquè a càmera ràpida i amb la veu dels per­so­nat­ges dis­tor­si­o­nada el màxim a què pots aspi­rar és a fer-te’n una idea molt gene­ral. A doble velo­ci­tat no pots cap­tar com de per­duts estan els dos pro­ta­go­nis­tes de Lost in trans­la­tion i tota la bellesa a l’entorn de la seva tro­bada. Ni apre­ciar el simbòlic gest amb la mà que fa Mr. Darcy quan ajuda Eli­sa­beth Benet a pujar al car­ru­atge a Orgull i Pre­ju­dici ni delec­tar-te en la mítica I’ve cro­o­sed oce­ans of time to find you, que el comte dedica a Mina a Dràcula. Sem­bla igual­ment com­pli­cat cap­tar tota la veri­tat dar­rere Alcarràs i Cinco Lobi­tos i la tensió i la por que es res­pira a El Orfa­nato. I és una llàstima, perquè el cinema es veu i es viu.