En combat

Sem­bla que si no és la ciu­ta­da­nia la que opti final­ment pel decrei­xe­ment, ho farà el pla­neta per nosal­tres. L’hem asfi­xiat tant que ara, a con­seqüència d’aquest mal estat, els eco­sis­te­mes ja comen­cen a reduir els seus fruits. Lle­geixo les dar­re­res notícies que ja apun­ten la cons­ta­tació que en els dar­rers anys hi ha hagut una impor­tant dava­llada d’abe­lles, insec­tes i amfi­bis, agreu­jada per la manca de plu­ges com a con­seqüència del canvi climàtic a què ens ha dut la crema de com­bus­ti­bles fòssils sense mira­ments. Les colli­tes de cere­als també estan en alerta ver­me­lla. Tan­ma­teix, no hi ha cap govern que a hores d’ara hagi posat la paraula decrei­xe­ment en el seu pro­grama d’acció de govern. Ni tan sols els gurus que venen relats s’han atre­vit amb la neces­si­tat de reduir un sis­tema de pro­ducció que porta al col·lapse. Ans al con­trari: recent­ment les mobi­lit­za­ci­ons de grups eco­lo­gis­tes han aca­bat amb la cri­mi­na­lit­zació dels acti­vis­tes. Va pas­sar la set­mana pas­sada a França, i a Espa­nya quinze científics van pas­sar pel jut­jat, on s’enfron­ten a penes de presó de sis anys per haver pro­tes­tat davant del Congrés con­tra la inacció dels governs. A França, els acti­vis­tes ja recla­men pas­sar a l’acció directa; a Espa­nya s’aposta per la deso­bediència civil pacífica per tal que els governs sur­tin del seu silenci.