Dmitri Utkin

Han vist mai una foto­gra­fia de Dmi­tri Utkin que només en mos­tra el ros­tre, amb els lla­vis ser­rats i els ulls vio­lents, el cap rapat i el començament del tors amb tatu­at­ges nazis als mus­cles? Sense poder-la obli­dar, vaig veure-la uns dies després que, a finals del mes de juny, la Wag­ner fra­cassés en el seu intent de cop d’estat a Rússia. Va ser quan va saber-se que Utkin, que fins ales­ho­res s’havia man­tin­gut pràcti­ca­ment en l’ano­ni­mat, s’havia adreçat als para­mi­li­tars de l’orga­nit­zació finançada per Pri­go­jin durant una assem­blea en una base d’entre­na­ment a Bie­lorússia: “Gràcies, nois, per la vos­tra feina. Això no és la fi, sinó l’inici de la més gran comesa al món que aviat es farà.”

El mateix Pri­go­jin li havia cedit la paraula pre­sen­tant-lo com el coman­dant que ha donat el nom als Wag­ner. L’àlies d’Utkin, admi­ra­dor del Ter­cer Reich, era Wag­ner, amb referència al genial com­po­si­tor sobre la memòria del qual no només plana l’ombra d’haver sigut el músic pre­fe­rit de Hit­ler, sinó el fet que el seu nom ha sigut assu­mit per una colla de cri­mi­nals de guerra. Quin és l’his­to­rial de Dmi­tri Utkin? Va ser tinent coro­nel de l’exèrcit rus durant les dues guer­res txet­xe­nes; va ser coman­dant dels ser­veis secrets mili­tats rus­sos; va pas­sar-se a una orga­nit­zació mili­tar pri­vada, Sla­vo­nic Corps, per ter­ro­rit­zar la població siri­ana; des de fa 10 anys actu­ava a Ucraïna com a cap dels Wag­ner. Utkin ha mort en el mateix avió en què ho ha fet Pri­go­jin. Han estat al ser­vei del règim del seu més que pos­si­ble assassí, que seguirà tenint altres cri­mi­nals amb la mateixa comesa. “És l’hor­ror”, es diu en una pel·lícula on es mata al ritme de la caval­cada de les valquíries. Van come­tre’l uns altres, però és el mateix hor­ror.