Cada cop més savis?

No soc usuària habi­tual de les xar­xes soci­als, tot i que algu­nes en tinc, encara que més per curi­o­si­tat i “estar al dia” que per altra cosa. Avui reco­nec que algu­nes s’han fet pràcti­ca­ment impres­cin­di­bles, en espe­cial les que ofe­rei­xen un ser­vei de mis­sat­ge­ria ins­tantània. Per a alguns de nosal­tres, fins i tot, han esde­vin­gut eines bàsiques de tre­ball i comu­ni­cació, que per­me­ten com­par­tir docu­ments, orga­nit­zar i rea­lit­zar reu­ni­ons, o dis­cu­tir pro­pos­tes i opi­ni­ons.

Dit això, em queda opi­nar sobre aque­lles altres la base de les quals és l’expo­sició pública d’un mateix. També en tinc, és clar, i les uti­litzo, però ho faig amb una mesura i una fina­li­tat que no em pro­por­ci­o­nen ni gai­res followers ni gai­res likes. L’amplíssima extensió d’aques­tes et fa pen­sar, sobre­tot quan t’assa­ben­tes que hi ha un sec­tor de la població que en viu i n’obté rèdits econòmics! No soc ni sociòloga ni psicòloga per dis­cu­tir el perquè de tot ple­gat; aquests matei­xos ja ho fan a les xar­xes! No és com el peix que es mos­sega la cua? Opi­nen i adver­tei­xen sobre el seu ús uti­lit­zant el mateix mitjà: una con­tra­dicció?

El que més em pre­o­cupa es troba en un altre ordre de coses. Segons les curi­o­si­tats que mos­tro, aques­tes xar­xes uti­lit­zen uns algo­rit­mes des­co­ne­guts que m’ofe­rei­xen allò que els sem­bla que m’interessa. I com més miro sobre una cosa, més posts o reels m’arri­ben. Hi ha de tot i tant per ofe­rir, que no t’ho aca­bes! Cer­ta­ment dis­treu i fa pas­sar l’estona. El que és perillós és el conei­xe­ment con­den­sat i “uni­ver­sal” amb què ens volen enga­li­par.

N’hi ha que t’infor­men del bene­fici de plan­tes i ali­ments, o de què has de fer per man­te­nir-te jove i sa, o de pre­pa­rats mira­cu­lo­sos amb resul­tats increïbles, per exem­ple. I així mil temes més! Però resulta que men­tre per a uns allò és la pana­cea, per a altres és tot el con­trari! Ara pla! A qui hem de fer cas? Tenim prou cri­teri per valo­rar el que veiem a les xar­xes? Con­tras­tem les opi­ni­ons que hi apa­rei­xen? On podem tro­bar la infor­mació que ens ho per­me­tria? On que­den els lli­bres i les bibli­o­te­ques? L’accés al conei­xe­ment s’ha ampli­fi­cat fins a límits impen­sa­bles, però som més savis?