Un to electoral

El dar­rer to ver­bal de la política cata­lana i espa­nyola és elec­to­ral. Sem­bla que la pre­visió, d’una banda, serà d’una repe­tició elec­to­ral el 14 de gener, i d’una altra, que Pere Ara­gonès no podrà esgo­tar la legis­la­tura fins al 2025 i haurà d’avançar les elec­ci­ons. El govern d’ERC depèn del PSC i li venen debats par­la­men­ta­ris amb més a per­dre que a gua­nyar. No hi ha data per als pres­su­pos­tos i el més calent és a l’aigüera. Ara­gonès ha apro­vat dos pres­su­pos­tos con­se­cu­tius, fet que no pas­sava des de feia més de deu anys. Un altre debat monogràfic que serà nega­tiu per al govern serà el de Roda­lies. És res­pon­sa­bi­li­tat de tots, encara que l’actual Gene­ra­li­tat tam­poc ha acon­se­guit el traspàs inte­gre, men­tre la des­con­fiança en el tren s’incre­menta i és abso­luta sobre­tot els dies de diari a pri­mera hora del matí. En el debat sobre la inse­gu­re­tat ciu­ta­dana es demana més presència poli­cial, i l’admi­nis­tració cata­lana no dona per a tant. Pròrroga de pres­su­pos­tos, inse­gu­re­tat ciu­ta­dana, caos a roda­lies i gestió de la sequera són temes de pes i sufi­ci­ents per fer tre­mo­lar un govern en el cas que l’opo­sició (PSC) ho desitgi. Heus aquí la dependència del govern català.

Tot ple­gat, superat per la pos­si­bi­li­tat d’una amnis­tia i poder par­lar d’un referèndum. Amnis­tia o elec­ci­ons, diu bona part de l’inde­pen­den­tisme. La llei d’amnis­tia avança. El PSOE vol­dria dir-ne llei de la concòrdia. Sánchez ha acon­se­guit que no sigui un tema tabú com fa uns mesos. Hi ha poca infor­mació de la nego­ci­ació. A les tertúlies de la Vila cre­uen que el pacte ERC/PSOE/Junts/Sumar serà amnis­tia a canvi que Puig­de­mont no es pre­senti a les elec­ci­ons cata­la­nes.