Opinió

Tribuna

Apunts sobre l’acord PSOE-Junts

“Resumint, Junts opta (com tots els altres partits que es diuen independentistes, per cert) per fer un nou referèndum (i automàticament degradant el de l’1-O i la declaració d’independència posterior, malgrat la referència retòrica que hi fa al començament) amb la legislació de la Constitució espanyola del règim del 78.

Abans de tot, i des d’una posició ideològica i política llu­nyana, crec que és de justícia reconèixer i agrair al MHP Puig­de­mont i a tot l’exili en gene­ral, tot el que han fet en aquests dar­rers sis anys per no renun­ciar i man­te­nir encesa la flama del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de l’1-O, de la decla­ració d’inde­pendència sus­pesa, i de la lluita per una República cata­lana inde­pen­dent. Estic segur que han supo­sat un cost per­so­nal, fami­liar i polític molt impor­tants. D’altra banda, tots els advo­cats que, sota la batuta de Gon­zalo Boye, han par­ti­ci­pat en la defensa dels exi­li­ats, crec que han fet una feina excel·lent, que ja ha donat uns quants fruits a l’àmbit inter­na­ci­o­nal i que espe­rem (o esperàvem?) que en con­tinuï donant.

Ara, les cir­cumstàncies produïdes pels resul­tats de les dar­re­res elec­ci­ons espa­nyo­les, sem­bla (dic sem­bla perquè escric això sense conèixer el con­tin­gut del pro­jecte de llei i encara menys la llei que final­ment s’apro­varà) que ha obert als exi­li­ats, i a molta altra gent, una porta -l’amnis­tia- per a reha­bi­li­tar-los sense, almenys teòrica­ment i apa­rent­ment, haver de renun­ciar als seus prin­ci­pis i cre­en­ces polítiques. Vista la situ­ació pro­vo­cada a l’estat, i bàsica­ment a Madrid, per l’extrema dreta i la dreta i per alguns apa­rells de l’estat (judi­cial i dels cos­sos de segu­re­tat fona­men­tal­ment), no sem­bla en abso­lut que el camí cap a l’amnis­tia pugui ser fàcil ni ràpid. Més aviat el con­trari. D’altra banda, tam­poc sabem del cert, qui­nes reper­cus­si­ons tindrà això en la reso­lució de les cau­ses judi­ci­als pen­dents a l’exte­rior,i par­ti­cu­lar­ment a la Unió Euro­pea: con­ti­nu­a­ran?; es fre­na­ran un cop apro­vada i començada a apli­car l’amnis­tia (el que vol dir, com a mínim, uns quants mesos)? Això és indi­fe­rent, és bo, és per­ju­di­cial? En tot cas, els exi­li­ats, fent ús del seu dret a deci­dir, volen ini­ciar un altre camí, què si tira enda­vant de la forma ade­quada, pot bene­fi­ciar també a molta altra gent.

Després de lle­gir l’acord diver­ses vega­des se m’acu­dei­xen els següents comen­ta­ris. En gene­ral, és un pacte entre dos par­tits i, per tant, no com­pro­met pas a l’estat espa­nyol sor­git del règim del 78, tot i que el PSOE sigui un ele­ment d’una certa importància din­tre del règim esmen­tat. A més, quasi tot queda a un nivell molt gene­ral i poc con­cret, a vega­des una mica vague i tot, cosa que per­met, com ja hem vist, dife­rents inter­pre­ta­ci­ons. Crec que l’apar­tat d’ante­ce­dents està molt bé, i par­ti­cu­lar­ment que hagi estat accep­tat, almenys de moment però per escrit, pel PSOE. És un petit detall, però ja cap al final, quan es diu: “Aques­tes cau­ses judi­ci­als han tin­gut una incidència política relle­vant”, pot­ser cal­dria par­lar d’incidència política Y PER­SO­NAL.

A la part d’opor­tu­ni­tat històrica ja hi tinc més coses a dir. Per començar, es dona molta importància a què el con­flicte reque­reix una solució nego­ci­ada i acor­dada. En un apar­tat d’unes 15 línies en total se’n parla 3 vega­des:

• “estem pre­pa­rats per obrir una nova etapa en què, a par­tir del res­pecte i el reco­nei­xe­ment de l’altre, es bus­qui una solució política i nego­ci­ada al con­flicte”

• “La reso­lució ha de ser nego­ci­ada i acor­dada”

• “PSOE i Junts apos­ten per la nego­ci­ació i els acords com a mètode de reso­lució de con­flic­tes i acor­den bus­car un con­junt de pac­tes que con­tri­bu­ei­xin a resol­dre el con­flicte històric sobre el futur polític de Cata­lu­nya”.

Ja el final, en un parell de línies, par­len de què “els acords han de res­pon­dre a les deman­des majo­ritàries del Par­la­ment de Cata­lu­nya”. Encara sort. A mi, fran­ca­ment, hi ha coses que m’intri­guen. Per exem­ple, a part dels casos en què, de forma amis­tosa, Noru­ega es va sepa­rar de Suècia o Txèquia d’Eslovàquia, em sem­bla que la gran majo­ria de pro­ces­sos d’alli­be­ra­ment naci­o­nal no han estat un camí de roses pre­ci­sa­ment, i fins i tot els països bàltics o els de l’antiga Iugoslàvia, per exem­ple, varen haver d’apro­fi­tar l’enfon­sa­ment de l’URSS i altres cir­cumstàncies no pre­ci­sa­ment pacífiques.

I pen­sava, ingenu de mi, que de l’experiència de 2017 havíem après algu­nes coses. per exem­ple, que la història “de la llei a la llei” que­dava molt estètica, però que amb l’estat espa­nyol era impos­si­ble. O, per exem­ple, que per poder inde­pen­dit­zar-se de l’estat espa­nyol, en algun moment hi hau­ria d’haver un xoc de legi­ti­mi­tats i de lega­li­tats, com la que hi va haver aquell setem­bre, amb l’apro­vació de les lleis cor­res­po­nents, i l’1-O amb la cele­bració del referèndum, i que després cal­dria un 3-O, etcètera, i que, com ja va pas­sar, pro­ba­ble­ment hi hau­rien enfron­ta­ments i ferits. Però no, ara sem­bla que per Junts és el moment de tor­nar a les solu­ci­ons “nego­ci­a­des i acor­da­des” amb el PSOE, que no amb l’estat espa­nyol!! I ales­ho­res a què ve la referència en els Ante­ce­dents al “referèndum d’inde­pendència de l’1 d’octu­bre del 2017”? Després de lle­gir aquest segon punt sem­bla que sigui una referència pura­ment retòrica.

I arri­bem al punt dels ACORDS. No deixa de ser una mica sor­pre­nent que després de cons­ta­tar pro­fun­des dis­crepàncies entre el dos par­tits, així com la com­ple­xi­tat i els obs­ta­cles del procés que volen començar, aca­bin dient que poden asso­lir acords impor­tants sense renun­ciar a les res­pec­ti­ves posi­ci­ons.

Sem­bla, però, que la solució ha de venir gràcies al fet que “han acor­dat dotar-se d’un meca­nisme entre les dues orga­nit­za­ci­ons, inter­na­ci­o­nal, que tin­gui les fun­ci­ons d’acom­pa­nyar, veri­fi­car i fer segui­ment de tot el procés de nego­ci­ació i dels acords a què s’arribi”. Malau­ra­da­ment, però, d’aquest meca­nisme, que sem­bla ser la clau perquè es puguin asso­lir “acords impor­tants”, no en sabem res. Cosa que té una certa lògica perquè aquests meca­nis­mes han d’actuar amb molta prudència i tan allu­nyats com sigui pos­si­ble dels focus polítics i mediàtics. Però com que de moment no en sabem res tam­poc en podem opi­nar en pro­fun­di­tat, ni saber si serà capaç d’acon­se­guir els seus objec­tius. Tot i que la idea sem­bla bona i és, pro­ba­ble­ment, (jun­ta­ment amb l’amnis­tia) el punt més relle­vant de l’acord.

I és aquí, abans d’entrar en quins seran els acords con­crets, quan hi ha una frase, i més en con­cret dues parau­les, que són molt impor­tants: “És en aquest marc en què les dues parts hau­ran d’acor­dar, si escau”. Segons el Con­sorci de Nor­ma­lit­zació Lingüística (https://​blogs.​cpnl.​cat/​etsiuts/​2011/​11/​25/​18-​si-​sescau-​si-​escau/), o segons altres fonts con­sul­ta­des (Opti­mot, Par­la­ment de Cata­lu­nya, DIBA) si escau vol dir: “si s’adiu amb les dis­po­si­ci­ons legals”, ni més ni menys. O sigui, pre­gunto, si s’adiu amb la Cons­ti­tució espa­nyola i tota la legis­lació que se’n deriva?

Dit això, entre els acords que s’esmen­ten hi ha:

• La meto­do­lo­gia de la nego­ci­ació per dotar el procés de cer­tesa, en què el meca­nisme d’acom­pa­nya­ment, veri­fi­cació i segui­ment del qual s’han dotat, desen­vo­lu­parà la nego­ci­ació entre les parts.

Teòrica­ment amb això es cla­ri­fi­carà, suposo, tot el que fa referència, i és pugui fer públic, a aquest meca­nisme ja repe­ti­da­ment esmen­tat.

• La Llei de l’Amnis­tia de la qual no podem par­lar perquè encara no es coneix.

• L’ampli­ació de la par­ti­ci­pació directa de Cata­lu­nya a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i altres orga­nis­mes i enti­tats inter­na­ci­o­nals.

• La inves­ti­dura de Pedro Sánchez.

• L’esta­bi­li­tat de la legis­la­tura, sub­jecta als avenços i com­pli­ment dels acords que resul­tin de les nego­ci­a­ci­ons.

• “Junts pro­po­sarà d’entrada (fran­ca­ment, em sem­bla molt mal començament, perquè estàs insi­nu­ant implícita­ment que accep­taràs menys que el que demanés d’entrada) una modi­fi­cació de la LOFCA que esta­bleixi una clàusula d’excepció de Cata­lu­nya que reco­ne­gui la sin­gu­la­ri­tat en què s’orga­nitza el sis­tema ins­ti­tu­ci­o­nal de la Gene­ra­li­tat, que faci­liti la cessió del 100% de tots els tri­buts que es paguen a Cata­lu­nya”.

“I, per part seva, el PSOE apos­tarà per mesu­res que per­me­tin l’auto­no­mia finan­cera i l’accés al mer­cat de Cata­lu­nya, així com un diàleg sin­gu­lar sobre l’impacte de l’actual model de finançament sobre Cata­lu­nya”.

Ja m’expli­ca­reu com es podran lli­gar aques­tes dues pro­pos­tes, tenint en compte que la de Junts tindrà en con­tra a l’opo­sició del Con­greso i a totes les CCAA de règim comú, que imme­di­a­ta­ment dema­na­ran el mateix tracte que Cata­lu­nya.

“En aquest àmbit, també s’abor­da­ran els ele­ments essen­ci­als d’un pla per faci­li­tar i pro­moure el retorn a Cata­lu­nya de la seu social de les empre­ses que en van can­viar la ubi­cació a altres ter­ri­to­ris els últims anys”.

• Junts pro­po­sarà la cele­bració d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació sobre el futur polític de Cata­lu­nya empa­rat a l’arti­cle 92 de la Cons­ti­tució espa­nyola.

Per part seva, el PSOE defen­sarà l’ampli desen­vo­lu­pa­ment, a través dels meca­nis­mes jurídics opor­tuns, de l’Esta­tut del 2006, així com el ple des­ple­ga­ment i el res­pecte a les ins­ti­tu­ci­ons de l’auto­go­vern i a la sin­gu­la­ri­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, cul­tu­ral i lingüística de Cata­lu­nya. L’arti­cle 92 pre­veu un referèndum exclu­si­va­ment con­sul­tiu i reque­reix una con­vo­catòria del Rei, a pro­posta del Pre­si­dent del Govern i ha de ser auto­rit­zat prèvia­ment pel Congrés dels Dipu­tats. Això vol dir una Llei orgànica i, per tant, majo­ria abso­luta del Con­greso, així com una volun­tat expres­sa­ment posi­tiva del Pre­si­dent del Govern i del Rei.

Tenint en compte això, pot­ser s’entén millor allò de “nego­ciar i acor­dar” i el “si escau” que comentàvem abans.

Resu­mint, Junts opta (com tots els altres par­tits que es diuen inde­pen­den­tis­tes, per cert) per fer un nou referèndum (i automàtica­ment degra­dant el de l’1-O i la decla­ració d’inde­pendència poste­rior, mal­grat la referència retòrica que hi fa al començament) amb la legis­lació de la Cons­ti­tució espa­nyola del règim del 78. I, d’altra banda, vol un nou model de finançament per Cata­lu­nya o, com a mínim, una millora del finançament autonòmic.

Algun malin­ten­ci­o­nat podria dir que això li recorda una mica al que dema­nava Artur Mas quan era Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat: una con­sulta, que ja va fer, i l’ales­ho­res famós “pacte fis­cal”. O no?

I, tot això, basat en el fet que acon­se­guei­xen arri­bar a aquests acords amb el PSOE, que no amb l’estat), gràcies a l’existència d’aquest meca­nisme de veri­fi­cació, sem­bla que inter­na­ci­o­nal, però de moment total­ment mis­teriós. Com diu un amic, un ana­lista polític molt fi i molt expe­ri­men­tat, d’una banda, hi ha mol­tes coses que no sabem i que pot­ser no sabrem mai i que ens difi­cul­ten fer anàlisis i pre­dic­ci­ons. D’altra banda, caldrà veure fins a quin punt, aquest acord obre pos­si­bi­li­tats a les elits perifèriques (Junts i PNB sobre­tot, i tenint en compte la sub­or­di­nació al PSOE d’ERC, Bildu i BNG) per poder tenir més poder propi i par­ti­ci­par més en els afers de l’estat cen­tral. Tot això, malau­ra­da­ment, en un moment en què el movi­ment inde­pen­den­tista en gene­ral (o la mateixa CUP, per exem­ple) estan deso­ri­en­tats, des­con­cer­tats, can­sats, desa­ni­mats ..., i sobre­tot fora de joc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia