Aplaudiments

Des d’aque­lles mítiques trac­to­ra­des con­vo­ca­des per una nai­xent Unió de Page­sos (UP) a finals dels anys setanta, els laments pels pro­ble­mes de la page­sia cata­lana s’han anat repe­tint com un man­tra. “Volem viure de la terra” era el lema de la pri­mera gran mobi­lit­zació de 1977. I si des d’ales­ho­res les quei­xes del sec­tor s’han hagut de repe­tir dia sí dia també –de manera que fins i tot des del món urbà s’han aca­bat veient com la cançó del plo­ra­mi­ques–, el cas és que pas­sa­des aques­tes dècades encara hi ha un bon gra­pat de raons que lamen­ta­ble­ment jus­ti­fi­quen la lluita d’un sec­tor que, a més de patir pels preus, per la sequera o per la burocràcia que els colga, ha de fer front a l’enve­lli­ment i a la manca de relleu. En els últims dies s’ha fet viral un vídeo rei­vin­di­ca­tiu pro­ta­go­nit­zat per page­sos i rama­ders joves del Pri­o­rat, en el qual visi­bi­lit­zen la pàtina de des­co­nei­xe­ment que plana sobre qui vol fer del con­reu de la terra la seva vida. S’adre­cen a con­su­mi­dors i a l’admi­nis­tració, als quals dema­nen sarcàsti­ca­ment aplau­di­ments amb mis­sat­ges com: “un aplau­di­ment als que veniu a fer-vos la foto quan flo­rei­xen els arbres; quan toqui com­prar les amet­lles, mira­reu que siguin d’aquí, oi?”; o per a les admi­nis­tra­ci­ons: “que fan veure que ens donen tot el seu suport, però només rebem pape­rassa, entre­bancs i des­pe­ses.” Fa una set­mana, Joves d’UP també van entre­gar al pre­si­dent Pere Ara­gonès un decàleg amb mesu­res per al rejo­ve­ni­ment del camp.“Som pre­sent i volem futur”, diuen els pri­o­ra­tins. I “escolta’ns i estima la terra de veri­tat”. Fem-ho, d’una vegada.