Opinió

No hem après res de res

Tant i tant costa quedar-se a casa covant els propis virus?

Amb un títol així podria desen­vo­lu­par un arti­cle de temes ben diver­sos, però donat que el moment d’escriure’l m’enganxa amb una grip esto­ma­cal i que la met­gessa m’ha dit que som al pic d’aques­tes pato­lo­gies, el faré ate­nent l’històric recent i com ens hau­ria d’haver alliçonat per no repe­tir pràcti­ques inso­lidàries i, con­si­de­rant els greu­ges regis­trats, afirmo que fins i tot impru­dents. El 2019 ens va caure una male­dicció vírica la qual, polèmiques al vol­tant de la seva natu­ra­lesa al marge, ens va donar lliçons sobre com aquests micro­or­ga­nis­mes s’enco­ma­nen. Els números del drama que va gene­rar en els dife­rents àmbits van ser mun­di­als, es comp­ten per molts mili­ons i la cua encara suma. Per això, si més no, a mi ingènua­ment em sem­blava que en el camp de la pre­venció per pro­te­gir-nos d’una repe­tició de con­ta­gis mas­sius, bàsica­ment de les grips de torn, amb mesu­res sen­zi­lles a l’abast –i no parlo només d’ini­ci­a­ti­ves que vin­guin de les admi­nis­tra­ci­ons, sinó també de nosal­tres com a indi­vi­dus res­pon­sa­bles–, hi hauríem gua­nyat camí. Aquest hivern estic cons­ta­tant clara­ment que no. Dot­ze­nes de cops m’he tor­nat a veure immersa en con­ver­ses on l’inter­lo­cu­tor, després d’haver-te plan­tat dos petons enve­ri­nats, muà-muà, t’espe­tega a cara des­co­berta com de fatal es troba pel cos­ti­pat; he assis­tit a àpats on la sopa que duia qui tenia davant i de la qual no m’havia avi­sat era més gran que la del plat, i fa ben poc he com­par­tit més de dues hores de la mera­ve­llosa pel·lícula God­land sent l’única emmas­ca­rada –jo que no estava malalta encara– amb la banda sonora d’estos­secs d’una sala d’espera del CAP. Ahir, sense anar més lluny, el paio que em pre­ce­dia es decla­rava afec­tat “per una ruïja de coll que no s’espassa des de fa tres set­ma­nes”, i ho deia lliure de mor­ri­ons... a la farmàcia! De veri­tat, tant i tant costa que­dar-se a casa covant els pro­pis virus, i si no hi ha cap més remei que sor­tir, posar-se un pet de mas­ca­reta com cal una estona? Doncs sí, perquè no em trobo bé, però la cosa davant la boca em molesta i la resta tant em feu. Queda clar que, com a espècie, de les epidèmies vàries no hem après res de res en com­por­ta­ment ni n’apren­drem, i que per molt que alguns hi posem de la nos­tra part, si arriba l’Har­ma­ge­don pandèmic que es pre­veu, ni uns ni altres no tin­drem cap pos­si­bi­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia