Opinió

Crònica de Barcelona

Microexpulsions i ‘gentrifugació’

Proveu de fer una birra a la rambla del Raval. Trobareu les terrasses buides, però si no hi ha xauarma, no hi ha cervesa

Un dis­sabte qual­se­vol, com avui, us con­vido a pro­var de seure a l’hora del ver­mut a fer el que tra­di­ci­o­nal­ment es fa a l’hora del ver­mut, que no és altra cosa que un ver­mut, en una ter­rassa, per exem­ple, de la plaça de la Concòrdia de les Corts. No és que sigui difícil de tro­bar un lloc per seure, que també. Això entra dins dels peat­ges de la gen­tri­fi­cació assu­mits abans de deci­dir de seure a fer un ver­mut allà. El pro­blema és que no us el dei­xa­ran fer si no dema­neu algun plat de la carta. Perquè sou euros amb potes.

—Que podem ajun­tar aquesta taula? Ara vin­dran uns amics.

—Men­ja­ran alguna cosa?

Últi­ma­ment no parlo amb el seu estómac.

N’hi ha per aixe­car-se i mar­xar, però no mar­xar voluntària­ment, sinó mar­xar expul­sat de la plaça i de la ciu­tat, dei­xant enrere el ver­mut acom­pa­nyat d’aquell tall de truita pun­xat amb un escu­ra­dents en un tros de pa amb tomàquet tri­tu­rat i aque­lles cro­que­tes que no volies dema­nar. Micro­ex­pul­si­ons de la Bar­ce­lona del 2024. No em refe­reixo als res­tau­rants que dei­xen parats els plats i els coberts a mig matí per avi­sar d’entrada que no volen ver­mu­tai­res. No tot­hom és així. Sort n’hi ha d’oasis com el bar i el pati del cen­tre cívic Can Deu, però no ho digueu a ningú. Per cada Can Deu, en tro­ba­reu cent que us micro­ex­pul­sa­ran.

El feno­men no és exclu­siu de la plaça de la Concòrdia o de les Corts. Acos­teu-vos a la ram­bla del Raval i pro­veu de fer una birra en una ter­rassa qual­se­vol. Només la podreu fer si dema­neu també un plat de la carta (amb hon­ro­ses excep­ci­ons, com el Cafè de les Delícies, però no ho digueu a ningú, tam­poc). Tro­ba­reu totes les ter­ras­ses bui­des, però si no hi ha xauarma, no hi ha cer­vesa. Per cada Cafè de les Delícies, uns altres cent us micro­ex­pul­sa­ran.

Les micro­ex­pul­si­ons són patri­moni de tota la ciu­tat, igual com la difi­cul­tat que tin­dreu no perquè us aten­guin, sinó perquè sen­zi­lla­ment us enten­guin en català. Sovint es parla dels preus dels pisos de com­pra o de llo­guer —1.171,28 euros al mes de mit­jana, més que el sou mínim inter­pro­fes­si­o­nal— per cons­ta­tar que Bar­ce­lona és una ciu­tat cara i que la gen­tri­fi­cació cen­tri­fuga els bar­ce­lo­nins, però és que a més de cara i gen­tri­fi­cada, és una ciu­tat poc ama­ble. De vega­des et tro­bes amb comp­ta­dors d’esto­nes, car­te­llets que et diuen quants minuts pots estar com a màxim en una ter­rassa. Hi ha qui diu que fins i tot hi ha llocs on no et dei­xen seure si vas sol, és a dir, locals sol­te­rofòbics. És clar que exis­teix el dret d’admissió i els esta­bli­ments tenen lli­ber­tat per posar les seves nor­mes, sem­pre que les dei­xin clares d’entrada, cosa que sovint no passa, però és que les nor­mes no dei­xa­ran de ser hos­tils encara que les escri­guin amb lle­tres de neó.

Un dis­sabte qual­se­vol, com avui, us desitjo que tin­gueu tota la sort del món per tro­bar una ter­rassa on us aten­guin amb ama­bi­li­tat, no us escu­rin les but­xa­ques per un sim­ple cafè amb llet, us el dei­xin pren­dre sense haver-vos-hi de que­dar a dinar, el cafè amb llet sigui bo i, a sobre, us enten­guin quan el dema­neu.

Un altre dia, si voleu, faig el mateix arti­cle llo­ant tot de locals simpàtics de la ciu­tat, però el cofo­isme no farà menys certa l’existència de micro­ex­pul­si­ons en cadena que con­tri­bu­ei­xen a des­hu­ma­nit­zar la Bar­ce­lona que gen­tri­fuga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia