Capturar festes tradicionals úniques

El peri­o­dista Joan Ven­tura va defi­nir molt bé Jordi Güell en un arti­cle en aquest diari: “Un gironí ori­gi­nari de Vila­nova i la Geltrú que, quan acaba la jor­nada labo­ral, es dedica amb passió a la foto­gra­fia.” I l’encerta perquè Jordi Güell Cen­dra, de 63 anys, i veí de Girona des del 2001, és un apas­si­o­nat de la foto­gra­fia i de la cul­tura popu­lar i s’ha embran­cat en un pro­jecte, de fet dos, per poder expli­car el que ano­mena “les seves històries”. Foto­gra­fies uti­lit­za­des com a eines per expli­car el món que l’envolta i que no volen ser només fotos maques, postals, sinó que s’uti­lit­zin per expli­car una història i una cul­tura popu­lar, desen­vo­lu­par un pro­jecte i, sobre­tot, donar valor afe­git a l’acti­vi­tat de cap­tu­rar imat­ges i, al mateix temps, dei­xar constància fes­tes popu­lars molt nos­tra­des.

Aquesta tarda, a les set, al Foment de Girona, al car­rer Mer­ca­ders, es pre­sen­tarà el vuitè número de Cap­tu­rar una història en un segon. En aquest vuitè número de la revista en paper hi ha repor­tat­ges de la faràndula de les Fes­tes del Tura d’Olot, de l’ou com balla, de la festa del Cor­pus a Bar­ce­lona i la festa de Sant Antoni Abat d’Ascó.

Jordi Güell ha fet una mica el camí a la inversa de molts mit­jans. Aquesta passió per la foto­gra­fia i per les nos­tres fes­tes ve d’antic i de fet manté un blog en què penja des de fa temps repor­tat­ges. Es poden con­sul­tar al web Jgc.​cat, que són les ini­ci­als del nom i cognoms d’en Jordi però a ell li agrada ano­me­nar-les Jordi, Girona, Cata­lu­nya. I del món vir­tual va deci­dir pas­sar, també, al paper. “Quan jo no hi sigui, el meu món web pot des­a­parèixer i en canvi, en paper, a l’heme­ro­teca sem­pre es podrà con­sul­tar la feina que he fet”, explica. També se sent còmode en el paper i creu que li pot donar visi­bi­li­tat, com ho fa ell a les fes­tes que immor­ta­litza.

La que es pre­senta avui és la vui­tena revista que ell mateix s’auto­e­dita, sense aju­des. I té un altre pro­jecte, ínti­ma­ment lli­gat, que és De festa i fes­ter. El que vol és pre­sen­tar repor­tat­ges des dels ulls de la gent que els orga­nitza i hi par­ti­cipa i no tant des del punt de vista de l’espec­ta­dor. I la seva volun­tat és la de bus­car fes­tes tra­di­ci­o­nals úniques per mos­trar la diver­si­tat de la cul­tura, anant en con­tra d’una certa uni­for­mit­zació de la festa popu­lar. Ho explica molt bé. Mol­tes fes­tes tenen cas­tells, gegants, cor­re­focs i sar­da­nes, entre altres coses, però ell busca les carac­terísti­ques que les fan úniques en un lloc con­cret. Li agra­den aques­tes fes­tes però ell busca la cul­tura popu­lar arre­lada a una zona, a un poble. Exem­ples: des de la Patum de Berga fins a la dansa de Camp­devànol o el cor­nut de Cor­nellà. I, sobre­tot, pre­sen­tar la festa des dels ulls dels fes­ters.

“Tenim un ric catàleg de tra­di­ci­ons, balls, pro­ces­sons i altres fes­tes, però tenim la tendència d’impor­tar o copiar”, explica, i amb això creu que s’empo­breix, amb el pas dels anys, la cul­tura popu­lar con­ver­tint-la en única i homogènia i que perd, per tant, la seva riquesa. No va en con­tra de cas­tells i gegants, però tre­ba­lla i vet­lla per man­te­nir i adap­tar allò que és propi de cada poble o zona, per fer-lo atrac­tiu i lle­gar-lo a les futu­res gene­ra­ci­ons.