L’heroi sense capa

Es diu Julián i és con­serge d’un dels blocs cal­ci­nats de València. Si no fos per ell, la tragèdia hau­ria estat encara pit­jor. Heroi anònim, d’aquells sense capa. Dels de veri­tat. Quan es va ado­nar de les fla­mes, va anar porta per porta aler­tant tots els veïns, aju­dant els més grans a bai­xar les esca­les, aga­fant el coman­da­ment de l’eva­cu­ació fins que no van arri­bar els Bom­bers. En pocs minuts va sal­var mol­tes vides en una situ­ació en què entenc que el pri­mer que et venen ganes de fer és sor­tir cames aju­deu-me i allu­nyar-te tant com sigui pos­si­ble del perill. Però històries com la d’en Julián són d’aque­lles que t’engan­xen i et recon­ci­lien amb l’espècie humana. De soli­da­ri­tat, de coratge i d’altru­isme. De comu­ni­tat davant d’una tragèdia. I de modèstia, però de l’autèntica. D’aquell que fa les coses perquè li sur­ten pràcti­ca­ment del ven­tre. Perquè actua sense pen­sar, per ins­tint. Perquè veu el perill i el pri­mer que li ve al cap no és sal­var la pell sinó aju­dar els altres. Sense cal­cu­lar que després seria con­si­de­rat un heroi. I vet aquí la gran vir­tut de tots aquells que, com Julián, s’arris­quen en situ­a­ci­ons extre­mes de manera altru­ista i segu­ra­ment no guiats pels conei­xe­ments de la situ­ació sinó per un no-sé-què que en podríem dir inconsciència, valen­tia, gene­ro­si­tat, huma­ni­tat o una amal­gama de tot ple­gat.

I men­tre en Julián inten­tava evi­tar els focus dels mit­jans de comu­ni­cació, a l’altra banda hi havia qui fri­sava per sor­tir davant de les càmeres. Com en totes les tragèdies, la des­fi­lada d’auto­ri­tats no s’ha fet espe­rar. Que, per si sol, no hau­ria de ser cri­ti­ca­ble, tot el con­trari. Però als fets em remeto, que dirien en seu judi­cial. València és, aquests dies, el cen­tre d’atenció política. Ges­tos de soli­da­ri­tat arri­ben de totes ban­des. Com­pro­mi­sos d’ajuts a les vícti­mes, d’acom­pa­nya­ment. I molt de micròfon i molta càmera. I només fal­ta­ria que no anes­sin a donar la cara. Però, i després? Què pas­sarà quan s’apa­guin els focus? Com evo­lu­ci­o­na­ran aquests com­pro­mi­sos amb les vícti­mes? Qui farà d’heroi sense capa?